Editorial

L’EDITORIAL

L’handbol viu la seva gran cita mundial

Dos dels països que van veure néixer l’handbol fa més de cent anys –Dinamarca i Alemanya–compartiran aquests propers dies no només una rivalitat històrica, sinó també l’organització d’un campionat del món amb grans al·licients. El campió, de fet, obtindrà el bitllet directe per als Jocs Olímpics de Tòquio. Tot i el temible potencial de França –que ha guanyat quatre dels últims cinc mundials–, ja s’ha demostrat altres cops, com ara en els Jocs de Rio (2016) o en l’europeu de Croàcia (2018), que no són infal·libles. Certament l’handbol francès no para de produir grans figures mundials, tres dels seus millors equips van jugar la final a quatre del 2018 –Montpeller, Nantes i PSG– i el Barça es nodreix també de grans jugadors internacionals, com Fàbregas o Dika Mem. Per talent, força i experiència només els danesos semblen estar a l’altura del combinat francès, però la gràcia d’un mundial o un europeu és que quan comencen les eliminatòries a un partit pot passar de tot. Hi ha rivals molt incòmodes, com el mateix equip espanyol, amb sis catalans i que viu de l’estratègia defensiva que s’empesca Jordi Ribera davant la inferioritat física dels seus jugadors. També compten Noruega, Alemanya, Croàcia, Suècia, etc. Els equips no europeus ho tindran aquesta vegada molt complicat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)