Opinió

Beitia, al servei de la causa

L’excapitana de la selecció espanyola d’atletisme Ruth Beitia ha estat nomenada a dit pel moderat Pablo Casado com a candidata a la presidència de Cantàbria. L’anterior aspirant ha estat esborrat del mapa i no hi haurà ni primàries ni res que s’hi assembli. És el nou estil del PP. Mando y ordeno i tota la tropa al darrere, perquè la missió que tenen encomanada Casado, Abascal i Rivera és d’un abast transcendental: prendre el control a Catalunya. La resta són minúcies. Beitia, doncs, és un ariet simbòlic de gran validesa més enllà de la seva altura intel·lectual, que d’això ja en parlarem més endavant. És considerada la millor atleta espanyola de tots els temps i l’or als Jocs de Rio la va catapultar com a nova cara de la marca España. També s’ha de dir que aquella medalla probablement no hauria arribat mai ni en els seus millors somnis en unes circumstàncies mínimament normals. Les russes Anna Txitxerova i Irina Gardeieva, amb millors marques que ella, no van poder competir per culpa de la sanció al seu país i la croata Blanca Vlasic va arribar al Brasil amb una lesió al tendó d’Aquil·les. Va ser, doncs, un Oscar a la millor actriu secundària.

El seu debut com a candidata del PP no ha pogut ser més clarificador. En plena polèmica sobre el pacte amb Vox a Andalusia –encara hi ha gent que es pensa que són dos partits diferents– li van preguntar què en pensava, dels canvis proposats a la llei de violència de gènere. “S’ha de tractar igual un animal, un home o una dona que siguin maltractats, perquè tots som éssers humans.” Sí? Segur? L’endemà va córrer a demanar perdó i va justificar-se per la seva inexperiència. Inexperiència? Sí? Segur? Fa més de vuit anys que és parlamentària del PP a Cantàbria. Una altra cosa és què hi ha fet exactament, en aquest parlament. S’han publicat articles sobre la seva nul·la participació en l’activitat diària. Ni tan sols sobre política esportiva, ha dit alguna cosa. Al polifacètic Miguel Ángel Revilla l’oposició del PP no li ha fet ni pessigolles.

Beitia sí que ha parlat, en canvi, fora del Parlament. I de què ho fa fet? De Catalunya, és clar. Per això Casado la tenia a la seva llista com a número 1. L’atleta va acusar en una entrevista a El Mundo els atletes independentistes de tenir una doble moral per competir per Espanya. Com si tinguessin la possibilitat de fer-ho amb un altre equip. Com si la llei els permetés renunciar a les convocatòries internacionals. “Yo no vestiría la camiseta de un país que no siento como mío”, diu la pepera major del regne. S’han de tenir ben posats per ser la capitana de la selecció espanyola precisament d’atletisme i dir això. Un dels grans referents de l’equip masculí és Orlando Ortega, cubà nacionalitzat pels beneficis econòmics de la seva nova pàtria, però no és l’únic. La federació espanyola s’ha fet un fart de demanar al govern nacionalitzacions exprés d’atletes d’altres països a canvi de promeses econòmiques als atletes implicats. Si apliquéssim la política de Beitia i només els espanyols purs poguessin competir amb les seves seleccions, ja veuríem quins serien els resultats internacionals d’alguns equips, sobretot si eliminéssim els mercenaris catalans que són tan cínics de jugar amb Espanya per una altra cosa que no sigui la glòria de Don Pelayo.

Ja s’intueix en aquesta línia de pensament tan elaborada quines són les principals preocupacions de Beitia en l’Espanya actual. Afortunadament, intueixo que el senyor Revilla, que no és sant de la meva devoció, no en tindrà ni per començar, amb un rival d’aquesta categoria.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)