Valverde continua defensant la coherència en la copa, tot i que mentre no arribi cap títol –i si no arriba, ja es pot anar preparant– serà objectiu fàcil de desbarrades en cadena. Repetim-ho un cop més: si la planificació preveia deixar Messi i Busquets a Barcelona i Suárez o Alba a la banqueta d’inici, ni el fet que el rival fos el Sevilla ni el precedent contra el Llevant eren motius suficients per canviar els plans per al partit d’anada. Passi el que passi en la tornada, inclosa una eliminació.

Reiterem-ho: la final de copa és la que si no es juga no fa mal, perquè, tot i que un títol sempre ve de gust, la copa és l’únic que no repara un mal balanç, l’únic que no hauria de fer variar el judici que es farà de la temporada i de Valverde. Rematar la lliga i competir fins a l’últim minut per la Champions sí que són elements essencials d’anàlisi.

El cas de l’Espanyol i del Girona podria ser diferent. Tots dos són un perfil de club que pot trobar en la copa el factor d’il·lusió en una temporada. Tot això, amb la condició de garantir una trajectòria mínimament estable en la lliga que, malauradament, ara no acrediten. Siguin a semifinals o no –a l’abast de l’Espanyol, no tant del Girona–, el pitjor que els pot passar, a aquests dos equips, és distreure’s massa en la copa i tenir lesions, com la de Borja García ahir.