Que Ivan González no sigui protagonista habitual d’espais esportius no evita que se’n parli quan ha estat protagonista d’una acció tan excepcional i reprovable com la que li ha costat l’expulsió del Manlleu (primera catalana) i probablement un o més anys de sanció. La irreflexiva puntada de peu per l’esquena del porter osonenc a l’àrbitre li marcarà de ben segur la vida esportiva, a un jugador jove, però no l’hauria de expulsar de l’esport. El seu va ser un error colossal, indefensable amb els estàndards de respecte que estem propugnant per a l’esport del 2019, i que mereixerà una sanció en consonància. Però no hauríem de convertir aquest càstig en una presó. Res és més inútil per corregir una mala conducta que repudiar-ne el protagonista, per menyspreable que hagi estat la seva actuació. Ivan González, com tothom, té dret a una altra oportunitat.

Aquest cas ens reitera que cal voluntat, formació i una pressió social que només s’aconsegueix amb anys per canviar l’educació esportiva de base. Una educació que s’adquireix des de petit amb el respecte i la comprensió per l’errada dels companys, els rivals i els jutges, i per la qual han de vetllar famílies, entrenadors i clubs. I que no sempre s’aconsegueix, com és prou manifest més sovint del que ens agradaria.