Què tenen en comú Espanya i l’Índia? Que les seves actituds totalitàries i fora de la doctrina esportiva internacional ja no els surten de franc. L’Estat espanyol va salvar-se d’un pèl d’una sanció quan al novembre no va voler admetre que karatekes kosovars competissin amb la seva bandera en el mundial. Tres mesos després, i tot i l’avís del COI que s’estava jugant la concessió de futures cites internacionals, l’Espanya del ministre Borrell –virtuós practicant de l’autoodi– no ha reconegut la bandera i l’himne de Kosova i dilluns la UEFA li va retirar l’organització de la fase de classificació per a l’europeu sub-17 de futbol que s’havia de fer a Benidorm i Alcoi. Els sis partits es jugaran a Suïssa. Ahir, en una maniobra ridícula, el govern espanyol va instar la RFEF que renunciés a organitzar aquesta fase. Tan patètic que no han sabut ni dimitir cinc minuts abans que els fessin fora.

No és una croada contra Espanya. És la lluita per fer valer la dignitat i el respecte a l’esport, a l’esportista i als seus símbols. Perquè fa una setmana el mateix COI va desposseir de valor preolímpic una prova de tir olímpic que s’està disputant a Nova Delhi com a càstig per la negativa de l’Índia a emetre visats per a dos tiradors pakistanesos i al seu entrenador. La mateixa vergonya que hauran de passar els responsables de la Federació Internacional de Pilota Basca que acaben de sancionar un competidor per haver exhibit al podi del mundial una bandera... basca.