El Barça sabrà avui quin és el seu rival en la final que li pot proporcionar la seva 31a copa. Ha aconseguit el bitllet golejant el Madrid al Bernabéu sense cap necessitat d’exhibir gaires arguments de fons. Sense jugar bé, sense possessió, amb poca participació del temible Messi, amb l’intermitent Dembélé com a únic factor de desequilibri i amb Ter Stegen convertit en el guardià infal·lible per mantenir el 0-0 quan l’equip queda despullat.

Fa l’efecte que els rols entre Barça i Madrid s’han intercanviat respecte a un passat encara fresc en la memòria. Perquè amb dues rematades entre els pals l’equip de Valverde va marcar tres gols, una efectivitat impròpia del Barça que guanyava títols i enamorava pel seu futbol. Si el domini de les àrees decanta els partits, ara mateix són propietat del Barça, també gràcies al perllongat dol blanc per la pèrdua de Cristiano Ronaldo, que ni Benzema ni molt menys Vinícius estan en condicions d’omplir.

No haver de jugar bé per golejar el Madrid al Bernabéu té un efecte col·lateral perquè la sensació de desesperació del Madrid no s’haurà oblidat demà passat, quan es tornin a enfrontar en el mateix escenari en partit de lliga. Fet el 0-3, l’objectiu del Barça era mantenir la porteria a zero per impactar en el matx de dissabte. Perquè el 0-3 en un partit de mínima expressió futbolística genera en el Barça un plaer tan descriptible com la frustració del Madrid, més ferit per la impotència que per l’eliminació.