Editorial

L’EDITORIAL

El 0-4, obra de Piqué

Dimecres a Madrid es va jugar partit més enllà del rectangle de joc. El matx va acabar 0-3 tot i algun esforç de Gerard Piqué per deixar la seva marca al Bernabéu. Com el motiva clavar la seva bandera a la casa dels blancs i dels poders fàctics de l’Estat espanyol només ho sap ell, però ho intuïm tots. El seu gol, però, va arribar un cop dutxat, quan va reclamar més atenció al judici als presos polítics i menys xerrameca sobre el VAR, i encara ressona més després que Javier Tebas s’empassés l’ham fins a l’estómac. El futur votant del neofalangisme queda seriosament qüestionat com a advocat quan qualifica Pique de “mal jurista” perquè demostra que no sap (o no vol, que és pitjor) distingir què és una opinió política (la que emet Piqué) o jurídica.

Sandro Rosell va veure el 0-3 des d’un hotel i no des de la presó. Va ser la primera sorpresa del dia. Sobta sobretot la desproporció entre la llibertat sense fiança i les mesures cautelars –22 mesos de presó provisional incondicional, rebuig sistemàtic a una petició de llibertat condicional fins i tot amb una cobertura de 35 milions d’euros– aplicades durant la fase d’instrucció, però també en els mesos posteriors al seu tancament. O l’Audiencia Nacional és conscient de la feblesa de les proves i l’ha alliberat per preparar el terreny per a una condemna mínima o una absolució, o bé podem pensar que la posada en llibertat és una sonora discrepància amb la instrucció de la jutgessa Lamela. Ves per on, amb ella hem tornat a topar...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)