La secció de futbol sala del Barça va irrompre en el món professional a tot drap, amb una cadena espectacular de títols entre el 2011 i el 2014 –dues Champions incloses– que va quedar estroncada a partir del curs 2014/15. Des d’aleshores, només la copa del 2018 i la copa d’Espanya de diumenge han trencat la sequera. Ara, però, fa l’efecte que per fi el Barça té la solidesa que se li pressuposa a un equip del seu pressupost i amb una continuïtat a la banqueta de quatre temporades. Perquè la copa del 2018 va ser un títol aïllat en una temporada amb poques alegries. En canvi, aquest curs el Barça està classificat per a les finals a quatre de la Champions i de la copa, i es manté líder de la fase regular de la lliga, que es decidirà en un play-off. És a dir, viu i ben situat en totes les competicions, un fet que no es veia en les temporades anteriors.

Per arribar fins aquí, el Barça ha hagut d’afrontar una renovació profunda de la plantilla, que ha fet que només tres jugadors del cicle guanyador dirigit per Marc Carmona –Aicardo, Dyego i Sergio Lozano– hagin sobreviscut fins avui. Ni tan sols Ferrão, el far de l’equip juntament amb Esquerdinha, ha aconseguit més títols que els d’aquestes dues últimes temporades. Un cop conclosa la renovació de la plantilla, ara sembla que Andreu Plaza ha aconseguit dotar de potencial col·lectiu l’equip. Els reptes continuen pendents, però per primera vegada en anys fa la sensació que hi ha capacitat d’assolir-los