El Madrid no és ningú. Ha estat un equip que ha tiranitzat la Champions i segurament tornarà a ser entre els grans d’Europa, però ara és la vulgaritat, la mediocritat feta equip de futbol. Quatre derrotes seguides al Bernabéu contra el Girona, el Barça (2) i la humiliació d’ahir contra l’Ajax l’han fet fora de la lliga, la copa i la Champions i donen forma a una situació devastadora que precipitarà un final de cicle. El Madrid del totpoderós Florentino, l’home a qui el poder tem o respecta, s’ha hagut d’agenollar contra un equip de jovenets desacomplexats a partir d’un talent descomunal.

Feia moltíssims anys que el Madrid no estava oficiosament de vacances a primers de març. La lliga que li queda se li farà llarguíssima. “Estem fent una temporada de merda”, admetia sincer Carvajal poc després que el Bernabéu clamés “Florentino, dimisión!”, clam estèril perquè l’ésser superior ho té tot lligat i ben lligat malgrat que les seves arrogàncies li han sortit fatal. Des de l’assalt a la selecció espanyola per usurpar-li l’entrenador fins a no donar cap importància a la pèrdua dels 50 gols de Cristiano.

No convé subestimar Florentino. Com a mínim, la seva capacitat de gastar sense límit. Sempre li quedaran Mourinho, Mbappé i el que se li posi a davant. Amb el que s’ha estalviat aquesta temporada i el que posarà l’estiu vinent a la graella, és una evidència que la cara de l’autodenominat rei –ara deposat– del futbol europeu canviarà completament.