Editorial

L’EDITORIAL

Coutinho no se’n surt

Fa mesos que Philippe Coutinho viu en un clot i fa tota la sensació que el temps se li acaba. El temps perquè Coutinho ofereixi un argument per tornar a creure que el fitxatge més car de la història del club val la pena, perquè posar-lo al mercat a l’estiu no serà cap solució en termes comptables. S’hi perdrà, segur.

De moments per revertir la situació n’hi ha hagut diversos. Si dimecres Dembélé no està en condicions de jugar contra l’Olympique de Lió, potser serà l’última oportunitat. La tristor que exhibeix i el seu llenguatge corporal no l’ajuden a sortir de l’espiral negativa que fa temps que l’arrossega cap a l’abisme. Les titularitats que li continua concedint Valverde no han aconseguit revertir aquest procés i els xiulets –minoritaris però perfectament audibles– en ser substituït contra el Rayo encara empenyen més el brasiler cap al precipici psicològic.

Tampoc l’ajuda el seu joc, més de conducció que d’associació, però si generés el desequilibri que s’espera del seu talent, aquest registre futbolístic seu seria percebut com una virtut i no com un problema. Té al seu favor que la plantilla no se n’ha desentès i fa el possible per recuperar-lo.

El procés que viu Coutinho recorda en part el d’André Gomes, un altre jugador marcat per un preu de compra massa alt, que va haver d’admetre ara fa just un any que tenia por de sortir al camp i que no disfrutava perquè s’autopressionava molt. I els xiulets i la remor del Camp Nou es van convertir en aplaudiments d’ànim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.