Un tip de fer el ridícul

El Catalunya-Veneçuela serà un èxit complet, una magnífica proposta esportiva i nacional, i això ja no ho podrà impedir ningú. Constatar-ho pot haver provocat les irritacions habituals en determinats llocs de l’Estat. Res de nou sota el sol, amb la diferència que aquest partit es disputa en data FIFA i que els equips han de cedir jugadors a les seleccions... reconegudes oficialment. Amb les negatives del Valladolid, el Rayo i el Madrid, ara la discriminació és palmària i queda claríssim a ulls de tothom que l’aficionat al futbol de Catalunya és, a parer d’aquests clubs, un aficionat de segona al qual es pot menysprear.

El Valladolid i el Rayo han argumentat la negativa per concentrar-se en el tram final de la lliga i pel risc de lesions, ara que estan amb l’aigua al coll. S’atrapa abans un mentider que un coix i, en el cas de l’equip castellà, costa veure quina lesió podria afectar el seleccionador Sergio González i tampoc es pot trobar cap explicació a la marxa enrere d’ahir després que dilluns el club hagués comunicat la convocatòria de Masip i Rubén Alcaraz... com no sigui la pressió de l’entorn del club manifestada en forma d’odi anticatalà. La jugada del Rayo –programar un entrenament– es pot camuflar per l’arribada d’un nou tècnic, però és tan antiga que es retrata sola i, en el cas del Madrid (Mariano), no es pot esperar gaire res més d’un club que en la seva llotja barreja amb fruïció lÍbex 35, el neofalangisme polític i altes posicions de la magistratura.