Una altra lliga al sarró

El Barça d’handbol va guanyar ahir la 26a lliga de la seva història, la novena consecutiva i la més matinera de la història, ja que l’ha conquerit a falta de set jornades per acabar la competició. El Barça és el club que té més lligues, més de consecutives i el que l’ha guanyat més aviat. Ningú més s’acosta a aquestes xifres en la història de la lliga espanyola d’handbol. El Granollers, amb 13 lligues, és el segon del rànquing, però el seu últim títol és del 1974. Des de la desaparició del Ciudad Real, el 2011, el Barça no ha tingut un rival amb el potencial econòmic i esportiu per discutir-li l’hegemonia en l’handbol espanyol –especialment en el torneig de la regularitat– i això explica en part les nou lligues seguides i els rècords de ser campions amb tanta antelació. Que el Barça no té rivals al seu nivell –malgrat l’esforç del Granollers, el Logronyo o l’Ademar en aquests últims anys– és una evidència, però també que l’equip de Xavi Pascual –ell és l’entrenador de tota aquesta última etapa triomfal– no en perdona cap i afronta tots els partits amb esperit vencedor. El Barça podria guanyar la lliga dues o tres jornades abans del final, però en els últims anys ho està fent amb cinc, sis o set partits de marge. Xavi Pascual deia abans del partit d’ahir que, encara que sembli fàcil el que fan, no ho és i que al darrere hi ha molta feina i molt de compromís dels jugadors en tots i cadascun dels partits que juguen, sigui on sigui i sigui contra el rival que sigui. I així arriben els títols.