Al setembre, el cinquè lloc de la fase regular de l’Eurolliga que s’ha assegurat el Barça, que li obre la porta a uns quarts de final evitant el Fenerbahçe, el Madrid i el CSKA, era un objectiu satisfactori en funció de les males prestacions de l’equip en les dues edicions anteriors. Però vist com ha evolucionat l’equip de Pesic i sense perdre de vista que els quarts els jugaran contra l’Efes amb el factor pista perdut, l’expectativa de tornar a la final a quatre després de quatre anys d’absència és raonable. Caldrà treure una victòria d’Istanbul, però el fet d’haver-hi perdut el partit i el basket-average ja serà convenientment recuperat com a factor de motivació.

Els millors arguments del Barça són, però, la pròpia millora que es palpa mes a mes i que l’ha portat a qüestionar que el Madrid sigui ara més bon equip que el Barça. És un rival duríssim, però la jerarquia s’ha començat a qüestionar i queden tres mesos més per discutir-la.

El Barça, a més, afronta el tram final de l’ACB amb la classificació endreçada i el primer lloc molt a l’abast. Aquest és un aspecte clau en la competició estatal perquè el factor camp, amb un equip com el Madrid en l’horitzó d’una hipotètica final, sí que és important. I aquí el Barça, amb un 13-0 al Palau, pot marcar la diferència. Pesic sap que la invulnerabilitat com a local és un argument de molt de pes i s’aplica a aconseguir-ho motivant i potenciant la interacció entre l’equip i l’entorn.