El passat viscut en carn pròpia i alguna eliminatòria recent de vuitens són alliçonadors: el Barça encara no és a semifinals. Malgrat tot, el resultat és magnífic, segurament el millor del partit. Si marcar a camp contrari és la millor manera d’encarar eliminatòries, guanyar –per primera vegada en la història a Old Trafford– i no encaixar gol és fantàstic. I més encara després d’una primera hora de futbol imprecís com la d’ahir.

El que no se li pot negar al Barça és que ha après a ser fiable quan no està fi. L’autogol del United –si no se’l feia Shaw, marcava Coutinho– en una possessió llarga va desequilibrar un partit que els blaugrana no van dominar a partir de la pilota fins que, en l’última mitja hora i amb quatre migcampistes, van saber interpretar més bé. Però amb Valverde, els blaugrana són solvents en aquesta versió que no els és històricament genuïna. Al Barça li agrada protegir-se basant-se en la pilota, però quan no la té també ho sap fer a partir d’un Piqué monumental i de la solidaritat intel·ligent. I quan es fan presents Messi i Suárez, l’escena s’omple de la tremolor de cames del rival, encara que es digui Manchester United i el coliseu sigui llegendari com Old Trafford.

L’expectativa dels 90 minuts del Camp Nou no ha de ser certificar l’accés a semifinals, sinó guanyar aquest bitllet. Sí, contra un rival just de talent, que ahir no va xutar ni un cop entre els tres pals, però que continua sent capaç de pessigar.