Al Girona, li queden quatre partits dramàtics per saber si es manté a primera o no. A Montilivi, contra el Sevilla i el Llevant –penúltima jornada marcada en vermell–; contra el Getafe i l’Alavés, a fora. Que acabi la jornada en descens o no, tot i ser rellevant, no és el més important. Sis derrotes seguides, sis jornades seguides encaixant, també pesen, però tampoc són el moll de l’os. El pitjor que li passa al Girona és la por que el tenalla, que li impedeix desplegar cap futbol, que el deixa a l’esquena d’equips acostumats a enfangar-se, a proposar partits de trinxera i tensió, uns registres a què pocs jugadors gironins estan avesats ni preparats.

Ja no es poden buscar revulsius de fora. Si aquesta ha estat mai una opció, ara ja és tard. No tindrien cap efecte. La permanència o el descens del Girona es jutjarà sota els paràmetres de la histèria futbolística permanent, que exigeix estabilitat mental, que és justament la que li falta. Cap dels implicats en la zona de risc encadena els mals resultats del Girona. Els dos pròxims rivals –Sevilla i Getafe– lluiten per l’última plaça lliure de Champions. El tercer és el Llevant, que si bé encadena nou jornades sense guanyar (4 punts de 27) abans de visitar Montilivi s’ha d’enfrontar al Betis, el Barça... i el Rayo, que probablement haurà baixat. Però fiar-ho tot al partit del 12 de maig a Montilivi és jugar a la ruleta russa. Mentalitzar-se per ser més valent i més expeditiu, al preu que sigui, sembla la recepta més vàlida.