Opinió

El fenomen Aitana

He tingut discussions absurdes a la meva vida però n’hi ha algunes que són de categoria superior. En un dinar familiar vaig admetre que només hi havia una dona a Catalunya amb més talent artístic que Rosalía. “Aitana”, vaig dir ben convençut. Heus aquí que una neboda va saltar de la taula clamant que, certament, Aitana era la role model de tota una nova generació d’instragramers i que tots ens havíem de rendir davant del seu èxit. Com em temia, no parlàvem de la mateixa. Ella es referia a Aitana Ocaña (1999, Sant Climent de Llobregat), reina del reggaeton i fenomen mediàtic gràcies a la màquina de fer salsitxes musicals que és Operación Triunfo. Jo, en canvi, parlava d’Aitana Bonmatí (1998, Sant Pere de Ribes), la millor jugadora de futbol catalana i l’única futbolista del planter blaugrana que ha arribat al primer equip, sigui el masculí o el femení, i que pot mirar als ulls Xavi i Iniesta sense abaixar el cap.

Aitana no porta un dorsal qualsevol al Barça. El 14. Com diria un amic, “no aixeca un pam de terra” ja que amb prou feines arriba al metre i seixanta, però quan té la pilota als peus és gegantina. Molts virtuosos del futbol sud-americà, per exemple, van forjar el seu talent als carrers, una de les millors escoles d’aquest esport. L’altra gran acadèmia d’artistes anònims que acaben com a solistes d’èxit és el pati de l’escola. Aitana no només va aprendre a jugar a futbol a casa (literalment) amb una pilota feta amb paper d’alumini, sinó també a l’escola jugant contra nens que la veien, en molts casos, com una intrusa. Però, és clar, Aitana en quatre dies els deixava en evidència. Fintes, driblatges i xuts lluny de l’abast dels anònims porters que contemplaven amb impotència com la menuda jugadora els deixava en entredit.

Ja en un camp i un equip de futbol, encara amb equips mixtos, Aitana, amb un caràcter introvertit, es va fer valer en un esport socialment “masculí”. Evidentment la seva enorme qualitat va arribar a oïda dels caçadors de talent del Barça, que amb tretze anys la van convèncer perquè s’unís als equips de base. Anar gairebé cada dia de Sant Pere a Barcelona a entrenar-se volia dir arribar a casa sovint a la una de la matinada i l’endemà aixecar-se per anar a l’escola o a l’institut. Mentre Aitana creixia com a persona i jugadora, el Barça de Guardiola, Xavi, Iniesta i Messi convertia el futbol en un esport de gamma superior. En aquell temps persones alienes a l’esport estaven en primera línia de molts bars per assistir a una experiència desconeguda però meravellosa per a elles mateixes.

La inferioritat física d’Aitana contra jugadores d’un múscul cada vegada més imponent fa que el seu estil al mig del camp vagi contra corrent en el futbol modern. Fins i tot al Barça, guardià del futbol de toc, li costa guanyar-se un lloc a l’equip titular, sobretot en els partits de la Champions. El seu cas recorda el de Xavi i Iniesta, incompresos també en els seus primers anys per alguns tècnics. Aitana, ho admet, sempre vol jugar més i, de fet, cada temporada que passa és més decisiva. I també més coneguda i mediàtica. El fenomen Aitana serà ben aviat el seu i no el de l’antiga aspirant a Eurovisió.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.