Opinió

Més cruyffista que Cruyff

Quique Setién va dir que sí. Després d’uns quants fracassos en l’intent d’incorporar una patum a la banqueta del primer equip del Barça, el president Bartomeu va haver de recórrer a l’entrenador més allunyat de la seva filosofia futbolística. El destí a vegades pot ser cruel.

Vaig conèixer personalment Quique Setién a l’Open Day de la Fundació Cruyff l’any 2018. Fins aleshores en tenia molt bona consideració per la seva època de futbolista i una sobtada admiració per la seva agosarada proposta com a entrenador. En aquella edició, la Fundació Cruyff va presentar en societat el nou patronat format per amics de Johan Cruyff, col·laboradors i membres de la societat civil i esportiva de casa nostra. Pep Guardiola, Carles Puyol, Xavi Hernández i Joan Laporta, entre d’altres, es van convertir en els encarregats de vetllar pel bon funcionament del llegat solidari de Johan Cruyff. La presentació en societat del nou patronat es va celebrar el dia en què s’apleguen gran part dels nois i noies que es beneficien dels projectes de la Fundació Cruyff al nostre país. Més de 900 esportistes van poder gaudir, un any més, d’una gran jornada a les instal·lacions del complex esportiu municipal La Mar Bella de Barcelona. Quique Setién va ser convidat després de rebre un premi de la Fundació Cruyff pel seu èxit dirigint el Betis i per mantenir l’esperit futbolístic de Johan.

Setién va passar el matí veient com tots aquells nois i noies gaudien practicant esport. Davant la presència de Guardiola, Puyol i Laporta, el càntabre passava bastant desapercebut. Mentre recorríem la instal·lació anàvem observant tots els esports que allà s’hi practicaven, especialment els específics per esportistes amb discapacitat. De tant en tant la conversa entre tots dos quedava gratament interrompuda per Pep Guardiola, Manolo Márquez, Xavi Torres o Joan Domènech... Poca cosa més. Em vaig convertir per unes hores en el seu acompanyant.

Setién és un home de bona conversa, divertit amb posat seriós i molt futbolero. Vam parlar del Betis, del futbol espanyol, de Joaquín, Bartra i Pau López, però, sobretot, de la figura social i futbolística de Johan Cruyff, de qui és un fervent admirador. Setién és observador, capaç d’incorporar només ensenyances i d’actualitzar-se, però sempre actua en relació amb les seves conviccions futbolístiques. Una bona manera d’entendre la feina.

Ahir va debutar a la banqueta. Només ha promès que l’equip jugarà bé. Nosaltres sabem que si compleix la seva paraula, el Barça tindrà possibilitats de guanyar títols i de tornar a fer trempar la gent. A hores d’ara és el que tenim i per mi no és un mal pla. Confiem-hi! No ens queda cap més remei.

Cruyff ens va dir un dia: “El futbol, com a esport de masses, està bé. Però no és fantàstic. No obstant això, com a escola de la vida, com a transmissor de valors, com a element d’integració i inclusió social, es converteix en únic. Cuidem-lo.” Un cop més la directiva del Barça no ha fet cas de la filosofia de Johan. Esperem que Quique Setién tingui sort i encert per poder tornar la dignitat al FC Barcelona. Ernesto Valverde és un gran tipus. Ha guanyat dues lligues i ha mostrat el seu tarannà respectuós, solidari i dialogant fora del terreny de joc. Si per qüestions esportives no havia de continuar hi havia moltes maneres de fer-ho sense humiliar-lo i depreciar-lo públicament. Gaspart ho hauria fet millor. Té mèrit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)