Editorial

L’EDITORIAL

Pau Gasol i el Barça hi han de sortir guanyant

Ara sí. Després de la filtració de Toni Freixa, del desmentit que tampoc ho era de Pau Gasol i fins i tot d’un error del Barça aquesta mateixa tarda –se li ha escapat l’anunci al seu lloc web i l’ha retirat fins que el jugador, a qui corresponia fer-ho oficial, ho ha comunicat–, Pau Gasol i el Barça retroben els seus camins fins a final de temporada en un acord que, gestionat amb responsabilitat, pot ser altament positiu per a tots dos interessats. Un retrobament llargament desitjat i que havia passat de la categoria de somni a la d’utopia.

D’entrada, és una relació que tindrà una durada breu però que –copa a banda– arriba a temps perquè se’n notin els efectes tant en l’ACB com en la desitjada Eurolliga, un títol que Pau Gasol no té i que podria afegir als dos anells de l’NBA, els ors en mundials i europeus i el que pugui venir en la cita olímpica de l’estiu. Sis mesos –o menys, que de moment el jugador continua als Estats Units entrenant-se– que poden ser d’una intensitat descomunal per posar el colofó a una carrera esportiva de dues dècades en el cim del bàsquet mundial i que s’acabarà després dels jocs. Per al Barça, el recorregut encara és més breu i finalitza al juny, amb la final de l’ACB.

Aquesta operació ha de sortir bé, sí o sí. A nivell econòmic no hi ha debat: el cost és ínfim, corresponent al salari mínim, i serà molt fàcil rendibilitzar-lo amb marxandatge fins i tot en temps de pandèmia. En l’àmbit esportiu, l’únic que en podria frustrar l’impacte seria que la recuperació s’allargués i el to competitiu del pivot de Sant Boi no fos suficient. Si no és el cas, ell i Jasikevicius es coneixen i es tenen prou estima com per establir la millor relació possible. No esperem 20 punts i 10 rebots de Gasol, ni esmaixades com les que feia a la cara de Struelens en la final de copa del 2001, ni el cross over per trencar la cintura de l’aler Marko Milic, creuar el camp de punta a punta i assistir Dueñas en el 3-0 de la final de lliga contra el Madrid, aquell mateix any. N’hi haurà prou amb pocs minuts d’ofici, experiència i contundència a prop de l’anella. Si és per alçar trofeus, benvingut retorn. L’únic que s’haurà de lamentar, si no s’aixequen les restriccions, és haver-ho de contemplar per televisió.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)