Opinió

ELS MEUS AMICS BARCELONISTES

IMMA MERINO

Ángel Sala

Un dia vaig descobrir que l'Ángel Sala no només és un apassionat del cinema, de manera especial del fantàstic, sinó que també ho és del Barça. De fet, diria que, quan s'hi posa, aquest home només pot viure certes coses passionalment. El cas és que aquesta seva passió barcelonista la va començar a viure de nen quan, havent nascut a Barcelona, residia a Saragossa amb la família i va descobrir un lligam amb la seva ciutat a través del futbol: «No només amb la ciutat, sinó que em sembla que el Barça és la meva manera de viure la catalanitat. A Saragossa, si no eren de l'equip de la ciutat, eren del Madrid, i així és que jo em sentia diferent i fins i tot no era fatxa per ser del Barça.» Va ser quan, lligat al fet de ser del Barça, també va descobrir el seu antimadridisme quan es va posar content veient un partit en què l'Ajax va guanyar el Madrid. Era al principi dels anys setanta, i Cruyff encara jugava amb l'equip holandès. M'ho va recordar l'Àngel Sala el matí d'un dimecres recent en què, a la nit, el Madrid va guanyar un Ajax que no és el dels seus millors temps. I també que, quan Cruyff va fitxar pel Barça, va arribar una alegria que ens va durar poc perquè, entre la segona meitat dels anys setanta i la primera dels vuitanta, el nostre equip no va guanyar gairebé res i, quan va tornar a conquistar la lliga, va arribar la frustrant final de Sevilla. «Sent barcelonista jo, ara sóc molt feliç i espero que aquesta felicitat duri una mica més, però no oblido que podem tornar a ser un equip perdedor i fins i tot em preparo mentalment per tornar a perdre un dia amb el Madrid. Les noves generacions de barcelonistes, tan ben acostumades, no sé si ho tenen present», em va comentar quan vam abordar el tema del Barça després de fer-li una entrevista a propòsit de la nova edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, que fa temps que dirigeix: «Que si el futbol és fantàstic? Quan es juga bé, és un espectacle al·lucinant. I, de fet, ja és fantàstic que estiguem pendents de vint-i-dos jugadors corrent darrere una pilota».

Ángel Sala també em va explicar que li agrada veure els partits al camp, però que, com que és molt cinematogràfic, també li agrada veure'ls per la televisió perquè ara es retransmeten amb una realització esplèndida. Tot i això, si no hi ha el Barça pel mig, no veu gaires partits: «Sóc més barcelonista que futboler. O també podria dir que només m'agrada el futbol que juga el Barça actual. Però també miro els partits del Madrid si és que hi ha la possibilitat que perdin. Si veig que guanya, apago la tele.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.