Opinió

ELS MEUS AMICS BARCELONISTES

IMMA MERINO

Aniol Costa-Pau Bover

Mai no he sabut relacionar-me amb la mainada, però amb l'Aniol, a qui vaig veient com creix al ritme de les trobades amistoses amb els seus pares, he estat capaç de conversar-hi des que quan tenia vuit o nou anys em va dir que, entre les pel·lícules de l'oest que tant li agraden, Centauros del desierto, de John Ford, és especial perquè tot es fa més complicat pel fet que ni els indis són tan dolents ni els blancs són tan bons. Ara en té tretze i així que, des d'aquella conversa, ja fa uns anys que som amics. El dia que vam quedar, quan vaig arribar a casa seva tocava el piano, tot i que es va formant com un intèrpret del fagot. Vam parlar una mica de cine i em va ensenyar el DVD de l'última peli que l'ha impressionat dient-me que és molt bona: Prova d'orchestra, de Fellini, en què els músics d'una orquestra es revolten contra el director en un gest antiautoritari. A la vegada, l'Aniol ha estat un nen juganer semblant als altres nens i ara comença a ser un adolescent semblant als altres adolescents. Des de fa un parell d'anys, a més de cinema, conversem preferentment sobre el Barça. Això perquè, iniciat en el barcelonisme pels seus oncles i cosins i una mica pel seu pare, que cada cop es va aficionant més al futbol i, sempre que pot, l'acompanya en un bar en els dies dels partits importants, ja va començar a disfrutar de l'equip liderat per Ronaldinho, però l'apassionament va esclatar amb Guardiola com a entrenador i va arribar a l'èxtasi amb el gol d'Iniesta a Stamford Bridge. Des d'aleshores, s'ha convertit en un analista de les tàctiques de Guardiola, tant pel que fa al sistema de joc com pel que fa a les rodes de premsa: «Què fa? Esquiva la pressió no contestant les provocacions madridistes.» Cada dia llegeix El 9 i, a vegades, El Mundo Deportivo per internet. Està tan enderiat per les tàctiques que, quan passeja amb la seva mare per la Vall de Sant Daniel, els explica pujant i baixant el camí. La mare, a la qual no li diu res el futbol, se l'escolta per amor de mare. Com resumeix les tàctiques l'Aniol?: «Es tracta de tenir pacientment la pilota per, de cop, plantar-se davant del porter. M'encanta, és màgic.»

L'Aniol té una samarreta d'en Piqué que li he vist dur moltes vegades. «És clar que disfruto de la màgia de Messi, Xavi i Iniesta, però en Piqué també és molt important. Per la seva solvència defensiva, per com condueix la pilota i per les seves passades llargues.» Però també diu coses maques d'en Messi: «En Cristiano Ronaldo dribla, xuta i marca amb prepotència. En Messi ho fa tot fàcil i bonic.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)