Opinió

El Camp Nou hauria de ser silenciós

La bellesa requereix un cert silenci per ser contemplada

Dimecres passat, mentre continuava disfrutant del joc del Barça, i a més molt feliçment en companyia d'uns amics acollents i generosos que disposen de Gol TV i de xampany per brindar, vaig pensar que aquesta nova samarreta negra (més que la blaugrana, que tendeix al pijama) m'agradaria si no fos per aquest anunci de la Qatar Foundation. Posem-hi que el FC Barcelona és un dels clubs esportius més democràtics a partir del fet que la propietat és dels socis, que trien el president en sufragi universal i que són representats a través de l'assemblea de compromissaris davant la qual, formada per 300 membres escollits per sorteig, ha de respondre la junta directiva. O més o menys. Però, tot i que es mantinguin les formes democràtiques, hi ha maneres de relativitzar la democràcia. Certament, l'assemblea de compromissaris ha ratificat per una àmplia majoria l'acord publicitari amb la Qatar Foundation. Però la cosa és que ha ratificat una decisió presa sense que, prèviament, s'hagués obert un procés de reflexió i debat entre els socis no només en relació amb la possibilitat (o posem-hi que la necessitat) de dur publicitat pagada a les samarretes, sinó sobretot pel que fa a la mena de patrocinadors que corresponen al club. És pertinent que la publicitat de les samarretes les pagui una fundació amb pinta de fantasmada d'un estat dictatorial on els drets humans no són res? Dir que els drets humans no es respecten enlloc i que de democràcia tampoc no n'hi ha enlloc em sembla propi de cínics, encara que aquests m'acusin de bonisme. El cas és que la cosa estava feta i consumada. Podien haver dit que no i no s'hauria renovat l'acord. Però tal com Javier Faus va presentar la situació, em va fer pensar com Felipe González va plantejar el referèndum sobre l'OTAN: si no s'hi entrava era la catàstrofe total. De manera semblant, es va dir que, si no s'acceptava el patrocini de la Qatar Foundation, el Barça s'abocaria al desastre econòmic amb totes les seves conseqüències. Tan malament està la cosa? No hi havia ningú més disposat a pagar generosament per la samarreta del Barça? Per què interessa tant aquest acord amb Qatar?

Pel que fa a l'aprovació del Camp Nou sense fum ho passaré per alt, però sí que m'agradaria apuntar alguna cosa sobre la grada jove. Ai, Déu, tremolo. No només perquè aquesta decisió sigui una possible porta d'entrada als violents que, molt encertadament, van ser desterrats del camp del Barça durant l'etapa de Laporta. També perquè em sembla una invitació a l'horterada. En fi, no m'han entusiasmat mai les aficions cantaires i cridaires que a vegades són tan elogiades pels comentaristes. Potser és perquè sóc del Barça i m'he acostumat que l'afició, encara que pugui ser massa patidora, poruga i desconfiada, no sigui gaire abrandada, incondicional i esbojarrada. Jo entenc que és una afició amb un cert sentit de l'estètica i que, si els jugadors no ho fan prou bé i bonic, no estigui contenta i animosa. Altres aficions sempre ho són i, tal com he dit, encara que no m'entusiasmin puc considerar que forma part de la seva tradició, que no és la barcelonista. I, a més, ja que parlàvem d'estètica, la bellesa requereix un cert silenci per ser contemplada. La manera com juga aquest Barça és per patir la síndrome de Stendhal i desmaiar-se. A mi em sembla que, per contemplar millor l'obra d'art que creen els jugadors en el pur present d'un partit, s'hauria de fer el silenci total al camp fins que marquessin els gols.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)