Quan Guardiola va voler fitxar Mascherano, alguns van arrufar el nas. Què podia aportar un migcampista treballador, dels que posa el peu i que no para de córrer, en un equip que excel·lia jugant a futbol com era aquell Barça? Venia del Liverpool, i ara ningú no vol recordar com alguns no trobaven sentit a una incorporació com la seva. Les coses com siguin.

Diguem-ho clar. Mascherano ha estat un gran fitxatge per al Barça. Si us plau per força, gairebé no ha jugat a la seva antiga posició i s'ha fet un lloc al centre de la defensa, de tal manera que, quan s'ha lesionat, s'ha creat un sentiment d'absència il·lògic en una plantilla com la del Barça i per un jugador que no va ser fitxat per jugar on ho ha estat fent El Jefecito.

Amb ell hi ha hagut dos fitxatges. Un pel que fa al camp. L'altre, quan trepitja la sala de premsa. Mascherano té discurs, parla molt bé i, a més, diu coses, fet no gaire habitual en els futbolistes. I diu coses de futbol i coses que envolten el futbol. És un jugador intel·ligent quan parla i és un jugador intel·ligent quan juga. Per això s'ha pogut reconvertir en central.

Tornant al futbol, Mascherano pot jugar allà on calgui. Ha funcionat jugant de central perquè ha aplicat quatre normes bàsiques en un futbolista: s'ha adaptat a l'equip, ha après a jugar sense pilota, sap tapar els espais i és suficientment ràpid i contundent per actuar com un central dels d'abans quan cal.

Tant és així que han anat passant companys al seu costat, sigui per les lesions, sigui per decisions tàctiques. Ha jugat amb Puyol, amb Piqué, amb Abidal, amb Bartra i amb Adriano. I sempre ho ha fet bé, de manera que ha semblat que eren els altres, el seu complement.

El jugador argentí, bregat en la Premier, s'ha mostrat com un element imprescindible al Barça. I és per això que seran Puyol, Piqué i Bartra els que s'hauran de guanyar la titularitat al seu costat. Encara que, segurament, Tata Martino aplicarà amb ell les mateixes rotacions que amb les altres estrelles de la plantilla.

El pes de Mascherano se l'ha guanyat al vestidor i al camp. Amb Pep Guardiola, amb Tito Vilanova i amb Tata Martino. És d'aquells jugadors que tothom destaca quan les seves intervencions eviten gols tallant jugades clares dels davanters rivals. Però jo crec que encara juga millor quan no té la pilota.

La direcció esportiva i Guardiola van ben encertar. Mascherano ja és un dels nostres. Hi ha figures destacades, com l'indiscutible Messi i Neymar. Hi ha jugadors importants. I Mascherano, que s'ha guanyat un lloc a l'equip i al vestidor. Modest, quan va arribar va saber esperar el seu moment amb una professionalitat fora de dubte. I ara sap exercir de titular indiscutible amb la discreció dels jugadors imprescindibles.