Va arribar, perquè havia d'arribar, l'empat a Osasuna, és a dir els dos primers punts perduts en la lliga, en la novena jornada. I ho diem una mica així, com si tot plegat fos un fiasco i no s'haguessin sumat 25 dels 27 punts possibles. Potser algú es pensava que això no arribaria mai. Però va arribar. I ja hi som. Ha estat la mateixa setmana que ha tocat visitar San Siro, tornar a la Champions per deixar-la encarrilada i potser per això hi ha hagut menys dies per parlar del clàssic.

Però el clàssic ja és aquí. Dissabte el Madrid visita el Camp Nou i ho fa després d'escurçar dos punts dels que el Barça li tenia d'avantatge en la lliga. Perquè, tot i que el començament de lliga ha estat radicalment diferent, el Madrid només té tres punts menys que el Barça en la classificació. Com que ja ho hem fet en les planes d'informació, els estalviaré els punts de més que ha sumat el Madrid per aquelles coses. Aquelles coses de les quals alguns no volen parlar, però que Charlie Rexach no es va callar aquell dia que va tenir una conversa amb el Tata Martino i ho va deixar anar: un penal per aquí, una ajudeta per allà, sis o set punts que al llarg de l'any ajuden molt.

Charlie Rexach parlava dels seus temps, però aquests han canviat poc. Ara hi ha televisió i repeticions de les jugades, però ja em diran de què serveix. No només per donar-los aquests punts de més, sinó perquè encara alguns tinguin les santes penques de parlar de villaratos. Res no gaire diferent del que passa en el món de la política i les infraestructures i la relació de Catalunya amb l'Estat espanyol. Mirin que és evident el mal estat de l'N-II, la vergonya de la carretera més transitada de l'Estat. I no pas per això hi posen els mitjans per arreglar-la.

Dir tot això serveix perquè algú et pugui acusar de ploramiques. Però es tracta de reflectir el que en realitat passa any rere any. I que s'ha agreujat amb Neymar. No són prou evident les faltes que li fan al brasiler? No poden els col·legiats veure les repeticions per adonar-se que no es llança a terra, que li fan faltes i que aquestes són molt evidents? Però a Neymar no les hi xiulen i en canvi a Bale només li cal caure perquè assenyalin penal. El que deia Charlie Rexach, amb tele o sense tele.

Però tot això cal donar-ho per suposat i el Tata Martino ja deu saber que no és cap exageració. Però també és veritat que tot plegat no serveix de res si el Barça fa la seva feina, com durant els anys de Rijkaard, Guardiola i Tito. Si el Barça juga com ho fa i no baixa la guàrdia, ja poden anar fent favors al Madrid que la lliga serà blaugrana. O se l'hauran de jugar amb l'Atlético. De moment, el que necessitem aquest dissabte és molt de futbol i força gols, a favor dels de casa. Si el Barça juga com sap, ja ens podem oblidar d'Undiano Mallenco. Si no en parlem la setmana entrant, serà la millor notícia per al Barça.