Encara que alguns volen mantenir viu el debat sobre l'estil de joc del Barça amb l'esperança d'anar erosionant la figura de Tata Martino, el cert és que el Barça va sumant punts en la lliga i cal esperar que avui doni per tancada la prèvia de la Champions amb un resultat contundent contra el Milan.

Si es volen buscar peròs al paper que està fent aquesta temporada el Barça, és complicat pel que fa als resultats. Guanyada la supercopa d'Espanya, sense brillantor, és cert, però guanyada, el paper en la lliga només podria ser millor si s'haguessin guanyat tots els partits i no s'hagués empatat a Pamplona. Certament, dos punts més al sac serien extraordinaris, però que no ho és d'extraordinària la trajectòria d'aquest Barça que va patir l'ensurt que va patir en la pretemporada quedant-se sense entrenador? Per tant, per aquest cantó, ja poden anar dient que els resultats són els que són.

Ara bé, dit això i deixant ben clar que Tata Martino no és un traïdor a un estil de joc sinó que busca, encertadament o no, millorar-lo pel que fa a evitar que el futbol del Barça sigui tan previsible perquè els rivals el puguin neutralitzar, sí que es poden analitzar alguns aspectes del joc que no acaben d'agradar.

Certament, aquest Barça es pot reconèixer, però no és el de Guardiola. Ni ho és ni segurament ho ha de ser. De fet, Tito Vilanova ja va introduir canvis amb un resultat que es podria signar per als propers anys si no fos per la maleïda eliminatòria contra el Bayern, que ho va espatllar tot i que va amagar massa coses de la bona temporada del de Bellcaire a la banqueta.

Això no vol dir que el joc del Barça ara mateix sigui el que voldrien la majoria de barcelonistes. No ho és perquè en la implantació del que vol el Tata hi ha coses que encara no s'executen amb els mecanismes perfectes als quals ens tenia acostumats l'equip. I potser, i permetin expressar una crítica a un home que no en mereix cap més, en la declaració aquella de Mascherano que si es pot anar d'àrea a àrea amb tres tocs de pilota no és necessari fer-ho amb més, hi ha l'explicació de tot plegat. No hem de negar que a voltes el joc vertical és una manera de jugar que pot despistar el rival. El que a alguns els neguiteja és precisament que ara el Barça abusa del joc en llarg i que quan ho fa no ho fa de la manera efectiva que ho feia quan tocava (i toca) en curt. El Barça pot jugar pilotes llargues, però ho ha de fer bé i ara mateix això no és així. I això es nota tant en els tants per cents de possessió de pilota com en el nombre de passades errades. Ara, si aquest és el gran problema del Barça de Martino, que el resolgui, que ja ho farà. Perquè si ho fa tindrà un arma d'atac més i podrà mantenir els números d'efectivitat que té ara mateix i els que tindrà, esperem-ho, després de derrotar avui el Milan al Camp Nou.