No és el moment més oportú per parlar d'aquest tema ara que s'ha sabut que la lesió de Messi al maleït bíceps femoral és de llarga durada i que no tornarà a un camp de futbol fins l'any vinent. Segurament aquest és un debat que caldria haver plantejat el dia que Messi hagués fet un pòquer de gols i que el Barça hagués guanyat algun títol amb una actuació estel·lar del millor jugador del món. Però no és el cas. I tot i això penso que la reflexió és oportuna perquè hi ha gent que al final de la temporada passada i al començament d'aquesta ha plantejat obertament la qüestió: ha arribat l'hora de vendre Messi?

Abans que algun bocamoll comenci a etiquetar-me i a dir que estic a sou d'uns o d'altres, que és el problema dels que no estem a sou de ningú més que de l'empresa que ens dóna feina, vull deixar clar que a mi aquest debat em sembla precipitat per l'edat del jugador i per les grans prestacions que ha ofert al seu club. Però dit això, també he de recordar com vaig fer confiança absoluta a Ronaldinho fins al darrer moment i després he sabut, he pensat i he escrit, que ens va robar tres anys de futbol per culpa d'haver-se abandonat i pensat que quan volgués tornaria al seu nivell de sempre. Si Ronaldinho hagués tingut fam i després dels tres primers anys al Barcelona hagués jugat amb la il·lusió, les ganes del primer dia i no hagués dut la vida que ara sabem que va dur, s'hauria convertit en un dels grans de la història, d'aquells que es compten amb els dits de les dues mans, per no dir d'una. I en canvi, ha quedat com un gran jugador, com una de les dotzenes de grans jugadors que ha tingut el futbol en general i el Barça en particular.

Dit això, a mi em sembla que Messi s'ha de recuperar bé, sense presses, i ha de deixar de pensar en Pilotes d'Or i coses així. El millor Messi tornarà, segurament, i ha de tornar amb el Barça. Per tant, no vegin en aquest títol de l'article ni en el debat al qual faig referència, cap connotació negativa vers un home que s'ha fet a la Masia, que té unes condicions naturals increïbles, però que si no hagués estat pel Barça, vés a saber si les hauria pogut demostrat.

I davant el debat aquest, el d'un bon amic, barcelonista fins a la medul·la que sustentava que sí, que calia vendre Messi i construir un nou projecte, li voldria dir que cal ser agraït. Però al mateix temps cal tenir clar que el que importa és el club, no Messi. I que, per tant, és el club que paga qui ha de manar. Per això, aquestes estranyes històries que es vol tractar amb els metges argentins, o la manera com ha quedat relegat Juanjo Brau, em fan pensar que és l'estrella i el seu entorn els que manen i, particularment, jo crec que no ha de ser així. Messi, algun dia, passarà, i el Barça quedarà, com ha de ser, orgullós d'haver tingut el millor jugador del món i d'haver-lo esperat després d'unes punyeteres lesions.