Hem sentit testimonis de gent que es va fer del Barça d'una manera tan intensa perquè de petit algun parent, avi, pare o tiet el va portar al camp. Però això no explica el Barça. Ara, amb la televisió és fàcil conèixer tot el que passa al club i per això no és gens estrany que hi hagi culers arreu del món. Però cinquanta o quaranta anys enrere, això no passava i per saber coses del Barça s'havia d'enganxar l'orella a la ràdio o comprar diaris.

Volia dir que per la gent que no era de Barcelona era molt complicat trepitjar el Camp Nou i et feies del Barça per un sentiment en què es barrejaven els colors esportius i el que representava aquell equip en una societat dominada per una dictadura. Un dels primers records que tinc del Barça és televisiu, en blanc i negre. Era el d'un jugador morè, baixet, que al cantó del córner rebia l'impacte d'un objecte llançat des de la graderia. Era Cayetano Ré, un paraguaià que havia jugat amb l'Elx, que va ser fitxat per fer gols i que va aconseguir un Pichichi i que després, com tants altres blaugrana, va anar a raure a l'Espanyol, on va formar part d'aquella davantera que va ser coneguda com los delfines. També va jugar al Terrassa.

No recordo res més de Ré, com el que conec de Kubala, ho he sabut llegint articles i el llibre de Frederic Porta. Algun cop he trobat gent sorpresa que grans jugadors del Barça i el Madrid acabessin a l'Espanyol, com Kubala i el mateix Di Stefano. Eren altres temps i els grans jugadors es resistien a deixar el futbol perquè per una raó o una altra, moltes d'econòmiques, volien continuar jugant i no estaven al nivell que requeria un equip de primer nivell. Ara també busquen la jubilació daurada en un equip que els pagui molts i molts diners.

Recordant Cayetano Ré he pensant que jugava en aquells anys en què el Barça no guanyava res. Una copa i una copa de Fires va ser el seu balanç com a jugador. I això venia de l'errada que va representar traspassar Luisito Suárez perquè no topés amb un Kubala ja gran. El Barça en va sortir perjudicat perquè no va retenir una estrella emergent que es va fer gran a l'Inter. Pot ser que algú hi pensi i tingui clar que a Messi no se l'ha de jubilar perquè hi hagi un Neymar que està cridat a ser una gran estrella. El que cal és un entrenador que sàpiga mantenir-los tots dos a l'equip, cadascú en el seu rol i que el club en tregui el benefici de tenir dos dels millors jugadors del món. Aquesta és la gran lliçó. Em fa l'efecte que Martino té suficient autoritat i prou mà esquerra per intentar-ho. Per tant, que diguin el que vulguin els madriles, que Messi marxarà, però el sentit comú diu que, de moment, això no serà així. Ja ho veuen, hem anat de Ré a Neymar, que esperem que també arribi a màxim golejador del Barça, però que guanyi més títols que els que va acabar conquerint el malaguanyat Cayetano Ré.