El problema de la derrota al camp de la Real Sociedad no va ser tant perdre, que Déu n'hi do, sinó la manera com es va perdre. És a dir la penosa imatge d'impotència que va donar l'equip i l'evidència que l'entrenador no va saber o no va poder canviar el rumb d'un partit que va començar a perdre ell a la banqueta, no tant per l'alineació que va fer, sinó per la manera com va distribuir els jugadors al camp. A Sant Sebastià, el Barça s'hi va deixar el lideratge i alguns analistes i aficionats pensen que mitja lliga. No hauria de ser així. Certament entre l'ensopegada del Barça i la de l'Atlético de Madrid a Pamplona, han aconseguit que un Madrid que continua sense jugar gens bé, sigui líder en solitari i ja no recordi els atzarosos començaments de temporada, quan semblava que quedaria despenjat de blaugrana i colchoneros. Però dissabte passat al País Basc el Barça s'hi va deixar una de les últimes possibilitats de fallar i, per tant, s'ha quedat sense marge d'error.

Ningú pot afirmar que al Barça el van sorprendre. Si fos així, voldria dir que alguna cosa greu falla. Perquè després de l'enfrontament de copa el Barça estava molt més que avisat. No ja per la quantitat d'anys que fa que no guanya a Sant Sebastià, sinó per la mateixa eliminatòria i per la manera com es van sentir els donostiarres per perdre-la. Per tant estaven avisat i haurien d'haver sortit al cent deu per cent. No ho van fer i la sensació que els passaven pel damunt va planar durant tot el partit. Com va passar el dia del València, o en aquella primera part al camp de l'Ajax en la Champions. I això sí que és preocupant. No va funcionar res. Ni el porter, ni la defensa, ni el mig del camp ni la davantera. Podríem excusar Messi, que va entrar poc en joc, però que va marcar un golàs de primera. Però de Víctor Valdés a Neymar la cosa no va rutllar. La Real va córrer més i va ser millor i si algú va merèixer més gols va ser l'equip local.

Què va passar? S'han fet moltes anàlisis, la majoria malintencionades, vull dir amb l'arma apuntant cap a la directiva i no pas cap a l'entrenador i sobretot, l'equip. Hi ha qui pensa que potser la plantilla no és tan potent com semblava i que les rotacions fan mal. Però no és un problema de rotacions. Més aviat sembla un problema d'actitud. I de pensament futbolístic. La cara de Xavi quan escalfava, o millor dit quan va deixar d'escalfar, és la millor definició que alguna cosa no rutlla. I, és clar, hi ha qui recorda que Guardiola volia fer canvis profunds, però va marxar abans d'encarar-los

Ara el Barça s'ha quedat sense marge d'error i això és el pitjor que li pot passar. De fet, hi ha tres punts respecte al líder, que ha de visitar el camp de l'Atlético. Però la clau de tot plegat no és tant preguntar-se si el Madrid fallarà, que ho farà, sinó si el Barça deixarà de fer-ho com ho va fer a Sant Sebastià. I ara no queda clar que sigui així.