Aquest vespre el Barça s'enfronta a un partit de vital importància. Pot semblar una obvietat si ens referim que es juga la classificació per als quarts de final de la Champions. Però jo no vull parlar d'això. El que penso és que, passi el que passi, el resultat no ho pot tapar tot. Si el Barcelona fa un bon partit i guanya i passa als quarts, no n'hi ha prou amb aquest resultat per amagar que hi ha problemes seriosos. I si per una entrebancada que seria de les que fan història després del 0-2 de l'anada el Barça fos eliminat, no s'hauria de cremar tot només per anar contra la directiva sense analitzar que hi ha coses que cal resoldre. Déu no ho vulgui.

El Barça està en crisi, diuen. Però això no és cap novetat. El Barça sempre està en crisi. Fins i tot en les glorioses temporades del Cruyff entrenador, hi havia crisi. N'hi havia amb el primer Van Gaal. I amb Rijkaard. I no diguem en els quatre anys d'èxit continuat de Guardiola. N'hi havia que ho volien rebentar tot a la primera oportunitat. O a la segona. O a la tercera. S'ha escrit massa vegades, però és absolutament cert allò que la zitzània forma part de l'ADN blaugrana.

És a dir que una mala ratxa de l'equip ho destapa de nou tot. I quan s'obre la caixa dels trons, ja pot tremolar el barcelonisme. Encara que, històricament, quan això passa, el que hi surt perdent és precisament el Barça. Hi ha massa ismes en aquest club, i només hi hauria d'haver el barcelonisme com a marca de la casa. Quan les coses van bé i quan les coses van malament. És la temptació dels que no es creuen amics del poder: rebentar-ho tot.

Ara que hi ha problemes és més que evident. Alguns pensen que ha quedat demostrat que aquest equip sí que necessita un entrenador, que allò que alguns deien que s'entrena sol era una mentida podrida per desprestigiar Guardiola. I Tito, de passada. Els que deien això s'assemblaven massa als que repetien allò de Núñez i que segons quins fitxatges els podia fer la seva portera. El problema és que en l'època de Cruyff no es van fer els fitxatges que demanava el geni holandès i així li va anar al Barça. En aquest moment potser trobem a faltar no haver pres decisions compromeses i valentes quan tocava renovar el planter. Aquell “prendrem mal” de Guardiola es fa més present que mai.

Aquest equip necessita un gran entrenador. I no vull dir que Tata no ho sigui, el que dic és que algunes coses que ara passen s'assemblen perillosament al que va succeir les dues darreres temporades de Rijkaard. Cal confiar en l'equip com demana el president Bartomeu, però la seva feina és, al marge de donar suport al grup, preparar-lo per competir al més alt nivell en totes les competicions. I, de moment, aquest equip sembla que n'està llençant una. Ara, potser el Madrid falla. Però noi, tornarà a fallar el Barça?