Per Tito: guanyar aquesta lliga, almenys aquesta competició, hauria de ser un acte de dignitat, de compromís i de perseverança. El llegat de Tito Vilanova hauria de ser la feina ben feta i també, allà on no arriben les cames i el talent, perquè ja ens hem adonat que el Barça està molt lluny del seu millor moment, hi hauria d'arribar el pit i els collons, l'honor, el prestigi. Certament, servir-se de l'èpica no és el model Barça, però de què volem servir-nos si no, quan ja se'ns veu l'os? Només podem lluitar incansablement, donar-ho tot, guanyar aquest últim partit, i sí, mirar cap al cel i regalar-li aquesta lliga.

Per Tata: acabi com acabi la temporada, no es convertirà en un dels grans entrenadors del Barça, però ningú pot posar en dubte que és una bona persona, que ha fet el que ha pogut i ha sabut… Si pot acabar el seu periple català amb la lliga, molt millor.

Per aquest equip màgic: sembla que s'acaba una etapa. Si més no, la temporada vinent tindrem bastants canvis. La marxa de Puyol i de Valdés, un nou entrenador i els que arribaran faran que aquest equip posi el punt final. Així, hi ha alguna manera millor d'acabar, que amb un títol? Aquest conjunt que ens ha fet tan feliços, el millor Barça de la història, mereix una copa més.

Per Messi: el fet de tenir el millor futbolista d'aquesta generació i un dels millors de la història és una arma clau de futur. La millor manera de tenir motivat Leo Messi és amb més felicitat, amb més alegria, més victòries, més dinàmiques positives. Si guanyem la lliga, podrà afrontar el mundial més fresc psicològicament, i si el guanya, es convertirà en el millor de la història. Seria fantàstic per a ell i també per al Barça, perquè disposar d'un esportista d'aquest tipus fa créixer el club.

Per no perdre pistonada: com dèiem, el Barça ho ha guanyat tot, ha tingut un equip màgic i els millors futbolistes, però darrerament està perdent pistonada en l'àmbit internacional. No podem viure de renda, la lliga hauria de ser la remuntada que el Barça precisa.

Pel barcelonisme: la gent blaugrana fa una temporada que voregem el calvari, amb la dimissió del president, amb dimissions esportives –ja que en alguns partits l'equip no ha estat a l'altura–, amb sensacions dolentes, amb pocs partits brillants, amb un present descoratjador i un futur incert. Els culers necessitem una gran alegria i aquesta lliga, de ben segur, ens aniria molt bé per tornar a somriure.