Continguts del lloc

Una nit universitària de febrer esprintava moll dins l’estació de Ciutadella per no perdre el darrer vagó que em portava a casa. Tot molt coherent amb el que ha estat sempre la vida: córrer amb un...

Una tarda plujosa d’abril sense paraigües on l’aigua ens va travessar la pell, vam tancar la porta de l’hivernacle de la Ciutadella i ens vam aferrar forts envoltats de plantes diverses el nom del...

Ens ha passat a tots. Entrar a una festa o espai lúdic on les jerarquies ja estan repartides i per tant, resisteixes dissimulant a la barra perquè no només no et situes, sinó que tens certa angoixa...

Una tarda d’estiu de poca feina i mansa creativitat, em vaig obsessionar pel rostre dels assassins anys després d’haver comès els crims pels quals estaven empresonats. Soc peculiar, ho sé, i per...

Les noies educades amb faldilla d’uniforme que portaven llibres d’Enid Blyton a sota el braç i enganxaven fotos d’en Guardiola a la carpeta d’apunts, feien una simetria senzilla entre en Pep i...

L’home que va negar el fitxatge de Juanele al·legant davant de Cruyff i Rexach que no era aconsellable pels comentaris escoltats a Gijón sobre la vida nocturna de la mare del jugador, era com l’oncle...

Educador bàsic de les emocions quan els psicòlegs encara no s’enriquien a costa dels traumes de la meva generació, Rexach va viure amb normalitat escèptica els anys desorbitats del dream team gràcies...

Romário va ser la cirereta que va desequilibrar el gust del pastís, el capítol de dibuixos animats que amagava un argument no apte per nens, l’art sublim de qui es creu únic com per no dependre de...