Futbol sense toxines (almenys fins la final)

El pitjor de l'enfrontament entre el Barça i el Milan en els quarts de final de la lliga de campions és que ja l'hem vist dues vegades aquesta temporada. Més que un equip més fàcil o més difícil, venia de gust un rival al qual l'equip de Guardiola no s'hagués enfrontat. Potser era un bon moment perquè es trobessin el Barça i el Real Madrid, sobretot si es tenia en compte la incidència que el desenllaç de l'eliminatòria podia tenir en la lliga. Però hi havia la contrapartida de la crispació, l'ambient de confrontació, tot aquest arsenal bèl·lic que des de Madrid s'utilitza en l'intent de conquesta de l'espai que el Barça s'ha guanyat amb el seu joc i el seu comportament. Tot això, ara, continuarà circumscrit a la lliga quotidiana i en tot cas només s'intensificarà en el cas que hi hagi una final Madrid-Barça.

Perquè això pugui passar, però, el protagonisme principal el tindrà el futbol. Sempre depenent de com li vagin les coses a l'equip blanc, és clar, perquè ja sabem com les gasta Mourinho depenent dels resultats. A la Champions, però, es respira el futbol que a la lliga espanyola està contaminat. La competició europea és, doncs, el territori on l'equip de Guardiola se sent més còmode i juga amb més naturalitat. O sigui, on és més devastador. I més quan sembla que ha arribat aquell moment de la temporada en què els jugadors estan en la seva millor forma. Els cinc gols de Messi en el partit contra el Bayer Leverkusen són un fet extraordinari i un símptoma excel·lent. De tota manera, si no els ha fet en altres partits a vegades ha estat perquè li ha faltat aquell punt de finor que ara torna a tenir.

Encara que no vingui de gust tornar a tenir el mateix rival que en la fase de grups (ja va passar en la semifinal de fa dos anys, que va suposar un quàdruple enfrontament amb l'Inter de Mourinho), el Barça és favorit contra el Milan. Va demostrar que era superior en els dos precedents, al Camp Nou i a San Siro, malgrat que va ser més en el joc que en els resultats. A doble partit el Barça no s'ha de veure sorprès, sempre que no badi, és clar, perquè el Milan pot ser el que es vulgui però és un club amb set copes d'Europa, i això pesa, normalment a favor, en determinats moments dels partits. Del que no hi ha dubte és que serà el duel estel·lar dels quarts de final.

Cap equip no ho tindrà fàcil, però el Real Madrid no es pot queixar gens. En l'horitzó s'entreveu un enfrontament amb els amfitrions de la competició, el Bayern de Munic, que si no baden posaran fi al recorregut de l'Olympique de Marsella, que ja ha arribat prou lluny. Si supera el Milan, l'hipotètic rival del Barça en semifinals és més incert. S'ha de veure si el Chelsea consolida la reacció amb Di Matteo a la banqueta, amb la vella guàrdia altre cop en primer pla. El Benfica no serà un rival fàcil. No és casualitat que hagi arribat fins aquí i no se n'anirà sense combatre. D'aquí a pocs dies ho començarem a saber. Futbol del que ens agrada més, sense toxines.