José Mourinho va estar amb el gest encongit durant els noranta minuts. Tornava per primera vegada a casa seva, a Stamford Bridge, com a tècnic del Manchester United, però el seu Chelsea va encendre les hostilitats amb un gol quan només havien passat 30 minuts de joc i fins al final del mateix ja no van cessar les ofensives dels londinencs.

Insistint amb el sistema de tres centrals i dos carrilers, amb Victor Moses i Marcos Alonso a les bandes, el mateix dispositiu que lluïa tant a la Juve com a la selecció italiana, Antonio Conte va guanyar la partida tàctica a un Mourinho que continua sense trobar el punt al seu United. El portuguès va insistir amb Fellaini com a acompanyant d'Ander Herrera a la medul·lar i donant llibertat a Pogba, però el seu equip mai va estar connectat al partit i va fer aigües al darrere. Entre Smalling i Blind, que van sortir constantment en la foto, no van saber controlar una pilotada llarga que va aprofitar Pedro Rodríguez en el primer minut del partit per eludir la sortida de De Gea i fer el primer a plaer.

Tímidament i sense un fil argumental, el United va respondre amb una rematada de cap d'Ibrahimovic. Però el vendaval blue va acabar sent inevitable, i Cahill, aprofitant una pilota solta en el servei d'un córner, va accentuar les carències d'uns red devils entregats, sobretot al flanc esquerre de la seva defensa, on Blind va perdre la partida en repetides ocasions.

Però va ser Smalling, tou i vulnerable, qui va sortir malparat en els últims gols del Chelsea. Primer emparellat amb Hazard, que li va guanyar un pam per afusellar De Gea i després víctima d'un driblatge d'N'Golo Kanté que, venint des del darrere i aprofitant el desconcert mancunian, va acabar definint creuat i deixant a la deriva José Mourinho i el seu Manchester United. “You're not special anymor”. Ja no ets especial, li va acabar cantant el Bridge.