La transformació va agafant forma
Quique Sánchez Flores tan sols va utilitzar tres jugadors de la passada temporada en l'onze inicial contra l'Eibar
L'equip blanc-i-blau va saber convertir una crisi profunda en un empat amb remuntada de tres gols en 45 minuts que ha de suposar una injecció de confiança
Quique Sánchez Flores acostuma a distingir entre els nous i els que ja hi eren. Els primers vénen amb aire fresc i de dinàmiques negatives, i els segons, amb el pes del patiment dels últims cursos. Els uns són majoria a partir del mig del camp i els altres generen dubtes a la línia defensiva. Per tot plegat, el tècnic aposta cada cop més per les cares noves i sacrifica els repetidors.
Quique Sánchez Flores va tornar a treure per segon partit consecutiu un onze amb només tres jugadors que eren a la plantilla abans que arribés: Javi López, Víctor Sánchez i Gerard Moreno. El capità va ser substituït al descans, el migcampista exerceix de comodí per tapar els forats en uns laterals que no li fan gens el pes, mentre que el davanter era suplent habitual amb Sergio González i Constantin Galca i ara exerceix de pitxitxi. Són els únics, amb Hernán Pérez, que tenen protagonisme amb l'entrenador madrileny, que mira de transformar el conjunt periquito.
Descartats habituals
Quique Sánchez Flores va introduint novetats en cada partit. Fins i tot un descartat a l'estiu, Salva Sevilla, va ser titular a Las Palmas, però l'actuació va ser tan decebedora que va ser el descartat en la llista de 19 contra l'Eibar. El tècnic blanc-i-blau entén que el canvi de xip cap a cotes més ambicioses serà més fàcil amb els nous. No només a l'onze són majoria, sinó que peces com Duarte o Víctor Álvarez no entren ni en les convocatòries. I contra l'Eibar es van veure les primeres pinzellades per a l'optimisme. En un equip amb greus problemes fins ara per generar joc, els primers 20 minuts van ser engrescadors per la mobilitat de Moreno i Baptistão, així com per l'inici prometedor en la combinació de Jurado. La presència de David López al mig del camp va ser una millora evident, amb els flaixos de Piatti apareixent intermitentment. Els gols de l'Eibar, no obstant això, van ser un sotrac que va obligar a recórrer a un pla B amb més presència ofensiva, però a partir del contraatac, l'arma amb què fins ara el tècnic madrileny ha demostrar sentir-se més còmode. Per primer cop en quatre jornades tocava dur la veu cantant, però els tres gols van arribar de la mateixa manera, amb l'estil vell. Amb tot, es va passar d'una crisi profunda amb la golejada dels bascos i els xiulets de l'afició a una injecció de confiança. Amb clara majoria de nouvinguts i amb les dues darreres dianes de Piatti i Baptistão. La transformació va agafant forma.
L'ESTIL DE JOC
Van remuntar al contraatac, el recurs amb què l'entrenador se sent més còmodeEL CAMÍ
La plantilla comença a mostrar el malestar pels arbitratges de les darreres jornades
El 23 d'octubre del 2015 l'àrbitre no va dubtar a xiular un penal a favor de l'Espanyol. Els blanc-i-blaus estaven perdent al camp del Rayo, no hi havia possibilitats de remuntada i Burgui va assumir la responsabilitat i va veure amb frustració com Toño li endevinava la intenció. Oportunitat malbaratada. Poc es podien imaginar els jugadors periquitos que un any després no haurien gaudit de l'ocasió de xutar-ne un altre. Una sequera més que llarga i que en les últimes jornades es podria haver tallat si no s'haguessin obviat accions clares dins l'àrea. Quan Asenjo va fer caure Caicedo en el 0-0 del Vila-real ningú va entendre com el col·legiat no ho havia vist, com va passar en el desplaçament següent a Las Palmas quan David García va impedir la rematada de Gerard Moreno. I Léo Baptistão va veure la groga per simular penal en una acció que els companys van veure molt clara. I van alçar la veu. “Altre cop no ens xiulen un penal clar. Cal seguir perquè les accions arbitrals t'ajuden o et perjudiquen, però cal centrar-se a corregir els errors”, apuntava Gerard Moreno. “No sé si hi ha hagut penal, però no és aquest partit, ja ve d'altres que arrosseguem coses arbitrals que no ens agraden”, hi afegia David López. I Diego López, en l'entrevista a L'Esportiu de divendres també va recordar que la situació seria força diferent si en els dos últims partits s'haguessin xiulat els penals clars. Un any és molt de temps.
Notícies
Dissabte,27 abril 2024