Només es pot guanyar

Feia temps que el Barça no jugava una final de copa amb urgències. És aquesta la quarta que disputa en els sis últims anys. Les tres anteriors, amb Pep Guardiola a la banqueta, van servir per engrandir un palmarès on les Champions i les lligues deixaven en un segon pla aquest trofeu, però que aquell equip afamat d'èxits també volia conquerir. Eren temps en els que no es despreciava res, en els que tots els partits eren finals. Es van guanyar dues finals de copa, les dues contra l'Athletic, i es va perdre una. Precisament contra el Real Madrid i també a Mestalla, per culpa d'un gol de Cristiano Ronaldo, de cap, en la pròrroga. La situació en el club català, però, ha canviat molt respecte aquelles tres finals. Avui, un triomf del Barça no servirà només per engrandir el palmarès. Serà útil per salvar de manera discreta un curs i apaivagar els ànims d'una afició enfadada i desanimada després d'haver-ho guanyat tot els últims anys i haver vist com la setmana passada l'equip de Gerardo Martino quedava fora de la lliga de campions en els quarts de final contra l'Atlético de Madrid i llençava més de tres quarts de lliga a Granada.

Arriba el Barça a la final obligat a guanyar i en un clima molt enrarit. Amb Martino més fora que dins del club i amb l'entorn dubtant de la legitimitat del president Josep Maria Bartomeu després de la sobtada dimissió de Sandro Rosell. Amb opositors esperant que passi el partit per demanar eleccions anticipades i amb la plantilla pendent d'una renovació necessària que afectarà a uns quants dels seus integrants, renovació que ha de comandar una direcció esportiva que encara no sap si podrà fitxar aquest estiu, pendent de la sanció de la FIFA.

Tot i la multitud de problemes que hi ha en el club, l'equip confia en la victòria aquesta nit a Mestalla. No arriben els blaugrana en un bon moment després d'haver perdut els dos últims partits i no haver estat capaços de marcar cap gol, però els jugadors que han fet d'aquest equip el millor de la història saben que ho poden tornar a fer. Tot i el mal moment i també les baixes en defensa. No està Valdés, tot i que aquest partit ja era sabut que era per Pinto. El problema principal està en l'eix de la defensa. A València han viatjat Bartra, Piqué i Puyol sense l'alta mèdica. Els dos últims semblen del tot descartats tot i haver treballat els últims dies de valent per mirar de poder ajudar l'equip i el primer lluita contra el rellotge per estar al costat de Mascherano. Si no arriba, Martino podria apostar per Adriano com a central després que l'experiment de Granada amb Sergio Busquets de central i Song de mig centre no sortís bé. El brasiler ja va actuar en aquesta posició la temporada passada contra el Real Madrid en un partit de lliga quan Tito Vilanova era l'entrenador.

Podria Martino variar la manera de jugar per la que va apostar contra els blancs en els dos partits de lliga. Ho va fer amb els quatre migcampistes i Neymar i Messi. El Barça va guanyar els dos partits, però la falta de gol dels últims enfrontaments i el mal moment de Cesc Fàbregas pot fer que Alexis entri com a tercer davanter. Neymar, Messi i Iniesta jugarien en la seva posició natural. Neymar i Iniesta es trobarien més còmodes i Messi es mouria per la zona des de la que ha fet molt de mal al Real Madrid en les últimes temporades. Que el davanter argentí recuperi l'alegria perduda en els dos últims partits, en els que ha aparegut poc, és una de les claus d'aquesta final

Més tranquil sembla arribar el Real Madrid a la final, tot i que ho fa amb baixes importants i després d'haver perdut aquest curs (2-1 i 3-4) els dos partits contra els blaugrana. No disposarà Carlo Ancelotti de la seva gran estrella, Cristiano Ronaldo, ni dels laterals titulars, Arbeloa i Marcelo, però sí de la tranquil·litat d'estar encara en disposició de guanyar els tres títols. També és cert que els podria perdre tots i convertir la temporada, una vegada més, en un fracàs. Perquè en la lliga depenen de dues relliscades de l'Atlético de Madrid en cinc partits i tenen un difícil enfrontament contra el Bayern de Munic en les semifinals de la lliga de campions.

L'absència de Cristiano Ronaldo la podria cobrir Ancelotti amb Isco, tot i que no es descarta que ho faci amb Illarramendi, tenint en compte que l'italià ha estat conservador quan s'ha enfrontat al Barça. Qualsevol opció significarà que Di María avanci la seva posició. Aturar l'argentí ha de ser un dels objectius del Barça de Martino. Està en un gran moment de forma i va ser un malson per a la defensa blaugrana en l'últim clàssic de lliga, superant Xavi i Dani Alves per la banda i connectant amb Benzema.

La baixa d'un jugador tan important com Cristiano és un avantatge per al Barça. Els blaugrana la volen aprofitar. Són conscients que aquest equip que ha fet història està vivint els seus últims moments com a grup. Que un bon grapat dels jugadors que han estat protagonistes els últims anys d'èxits deixaran de ser-ho, com a mínim com a blaugrana. Valdés, que s'ha quedat a Barcelona recuperant-se de la seva greu lesió, i Puyol ja ho han confirmat, però n'hi hauran més baixes. Saben que això s'acaba i volen que l'adéu sigui victoriós. Com ho va ser el de Guardiola, amb un triomf en una altra final de copa, aquella vegada contra l'Athletic.