La revetlla més feliç
Copa d'Europa. El Noia Freixenet va conquerir el 23 de juny de 1989, avui fa 25 anys, el seu únic títol de la màxima competició continental contra l'Sporting de Lisboa per un global de 10-5
S. LISBOA1
CE NOIA7
CE NOIA3
S. LISBOA4
La lliga i la recopa conquerides en la temporada 1987/88 no van frenar l'ambició del sorprenent Noia de Siscu Prats i en la temporada 1988/89 va caure l'única copa d'Europa que té el club a les seves vitrines. L'equip liderat pel genial Josep Enric Torner va superar amb una gran claredat l'Sporting de Lisboa en una final a doble partit. En la tornada, jugada a Sant Sadurní el 23 de juny de 1989, tot just avui fa 25 anys, els de l'Alt Penedès van rubricar per 3-1 el triomf que ja havien obtingut a fora quinze dies abans (4-7) i van brindar de nou amb cava apel·lant al segell d'identitat de la vila. Aquell mateix curs també es va guanyar la supercopa d'Europa contra el Roller Monza, conjunt que tenia en les seves files el jove Santi Carda, posterior pal de paller de l'Igualada gloriós dels noranta.
Un dels secrets va ser mantenir el bloc que havia trencat els pronòstics. Els Torner, Hom, el capità Carles Puig, el porter Emili Baldrís, el golejador Toni Rovira i Manel Barceló van seguir en l'equip. Les incorporacions també van ser importants, amb el porter Ramon Canalda (Voltregà) de titular. També es van afegir al grup aquell curs Cid (SHUM Maçanet) i Riera (Horta). Completaven la plantilla els joves del planter Queralt i Rifé. Les baixes van ser la ja citada del jove Santi Carda i les de Manel Rubio (Vilafranca) i Ton Ballabriga (Piera).
Certament, el conjunt de Siscu Prats va passar en certa manera per sobre dels portuguesos en l'anada. L'equip de Lisboa havia viscut una temporada convulsa amb problemes interns que l'havien afectat en la lliga, però va millorar en el tram final del campionat estatal i tenia la motivació afegida de defensar la seva història. No en va, havia estat, la temporada 1976/77, el primer club portuguès en alçar la copa d'Europa. El camí dels catalans fins a la final no va ser fàcil. En la primera eliminatòria es van desfer del Liceo per un global contundent. Van guanyar a Riazor per 1-7 i a Sant Sadurní per 11-3. En la semifinal, van fer fora el Novara. El triomf a casa per 5-4 va fer bo l'empat (4-4) segellat a fora. El Noia no va perdre ni un sol partit, amb 37 gols a favor i només 17 en contra.
El títol de la CERS d'enguany, que ha reobert les vitrines amb Ferran López de tècnic, ha estat, doncs, una bona manera de celebrar l'efemèride. El Noia ja havia aconseguit guanyar la competició en la temporada 1997/98, amb Manel Barceló a la banqueta –un dels herois, com a jugador, de la copa d'Europa del 89– en un curs en què també va conquerir la copa.
GRANS ÈXITS
En dos cursos, l'equip va guanyar tres títols europeus i una lligaPRESERVAR EL BLOC
La clau va ser mantenir les peces bàsiques de l'equip campió de divisió d'honorEl tècnic més llorejat de la història del club
El tècnic vendrellenc Siscu Prats –en la imatge besant la copa– és l'entrenador que ha obtingut més títols en la història del Noia. La lliga, la recopa, la copa d'Europa i la supercopa d'Europa avalen el seu treball al capdavant de l'equip en diverses etapes que es van acabar com la comèdia de Falset –destituït el 3 de març de 1990, tot i que va tornar al club en una tercera etapa en la temporada 1996/97–, destí inequívoc de la majoria dels tècnics. El seu caràcter singular, carregat de supersticions, el feien un entrenador diferent que sovint tenia la capacitat de descarregar de pressió els seus jugadors perquè es convertia en el focus d'atenció. Va ser un avançat a la seva època i el primer gran entrenador mediàtic del món de l'hoquei sobre patins. Un home singular que reivindica haver pujat jugadors com Gil, Gual iToni Sànchez, i els fitxatges de jugadors com Eduard Polan o Gaby Cairo. Els seus bons resultats van contradir-se sovint amb les seves relacions amb la junta directiva. La seva tercera etapa a la banqueta de Sant Sadurní va durar un any i ja disposava de jugadors de la casa com Brichs, Varias i Francesc Bargalló. Prats va acumular més de 30 anys com a tècnic d'equips catalans, una àmplia carrera plena d'èxits.
Notícies
Dissabte,4 maig 2024