El Barça no va poder superar la primera pedra que li apareixia en el camí aquesta temporada, i ha perdut ja cinc punts com a local en tres partits de lliga després de l'empat d'ahir al Camp Nou i la derrota que va encaixar contra l'Alavés. L'Atlético de Madrid, de fet, no és una pedra, és una roca de grans dimensions que es va fer encara més gran, una muntanya, en la segona part, quan després que els de Luis Enrique s'avancessin en el marcador en un notable primer temps, el tècnic asturià va haver de canviar quasi de cop dos jugadors tan importants com són Messi i Sergio Busquets. Sense ells sobre el terreny de joc, els madrilenys van igualar un marcador que els blaugrana no van saber tornar a moure, tot i que ho van intentar amb més fe que idees.

El Barça tenia molt clar que per guanyar l'Atlético havia de tenir molta paciència. El conjunt de Diego Simeone possiblement sigui el que millor defensa del futbol mundial. Amb les línies molt juntes, amb ajudes constants entre els seus jugadors en el que és un cant a la solidaritat i fent quilòmetres tothom, també les estrelles. Griezmann és un dels davanters top del futbol europeu, però corre com si el perseguís el diable pressionant la sortida de pilota del rival. Un partit molt incòmode, el que sempre planteja Simeone al Barça. Perquè el rival sap que ha de ser fort de cap per batre la porteria rival, però també que ha d'estar molt segur i concentrat quan treu la pilota des de la defensa. Perquè una pèrdua de pilota té molts números que tingui la pitjor de les penalitzacions, el gol, amb davanters tan ràpids com a rivals, com Griezmann mateix, Carrasco Ferreira i Gameiro. Els de Luis Enrique sabien que haurien de picar molta pedra per guanyar el partit, i així ho van fer. L'asturià va alinear l'onze de gala, el de la temporada passada, amb Sergi Roberto per Dani Alves, per primera vegada aquest curs. I els dels galons li van respondre. No va ser brillant la primera part del Barça, però sí molt seriosa i efectiva. No va ser brillant perquè tampoc es pot jugar un futbol gaire vistós quan et trobes constantment un bosc de cames a davant, però sí que va ser intel·ligent. Molt segur en defensa l'equip blaugrana, amb Mascherano més entonat que en els últims partits, i amb Busquets i la resta recuperant ràpidament la pilota, va deixar en anècdota una pèrdua de pilota de Rakitic que va significar l'única arribada dels de Simeone.

En atac, els blaugrana sabien que havien de madurar el partit des de la possessió. Era difícil trobar desequilibri en accions individuals amb tantes ajudes en la defensa madrilenya, però calia moure la pilota de costat a costat, buscant un forat, una errada o, si més no, cansar el rival. Messi ho va provar en el minut 14 amb un xut centrat que va anar a les mans d'Oblak, però les millors oportunitats van arribar entre el minut 30 i el 35. Els madrilenys van baixar el nivell defensiu un moment i el Barça ho va aprofitar per apropar-se fins a tres vegades amb perill a l'àrea rival. Suárez no va impactar bé, el xut de Neymar va sortir massa creuat i tothom va reclamar un penal per unes mans de Gabi que tallaven una passada d'Iniesta. Els de Luis Enrique maduraven el partit i el gol va arribar quan faltaven quatre minuts per al descans. I va arribar en una jugada en què l'Atlético de Madrid és tot un especialista, un córner. Es van veure sorpresos els de Simeone per un moviment que va desordenar tota la defensa i Rakitic va aprofitar la centra d'Iniesta per marcar de cap, com ho havia fet a San Mamés en la segona jornada de lliga.

La segona part va canviar de manera radical. Es va veure des de l'inici que els de Simeone serien més agressius en la pressió. Però el que va provocar un canvi d'escenari van ser els contratemps. No s'havien jugat sis minuts quan Busquets va haver de deixar el seu lloc a André Gomes. Baixa molt important en el sistema del Barça i d'un futbolista sense recanvi natural. Però encara va ser pitjor per als de Luis Enrique perdre a Leo Messi cinc minuts després. L'argentí va tenir una punxada a l'adductor de la cuixa dreta en una jugada en què va intentar superar a Godín i de seguida va demanar el canvi. Simeone va olorar sang i va fer dos canvis de seguida. Va veure tocat el Barça per les lesions de dos homes molt importants per a Luis Enrique i va fer entrar Torres i Correa. L'argentí va empatar en la seva primera intervenció. Els madrilenys van llançar una falta ràpid que va agafar descol·locada la defensa blaugrana. Correa va driblar a Piqué i va aprofitar una relliscada inoportuna de Mascherano per posar la pilota al costat del pal de Ter Stegen.

Amb l'empat, Simeone, com de costum, va optar per la prudència i va fer un pas enrere. Juga menys a futbol, defensar bé i mirar d'aprofitar algun contraatac van ser les seves ordres. El Barça va buscar el gol de la victòria amb més empenta que una altra cosa, amb més ganes que organització. I va arribar varies vegades. Neymar va obligar a intervenir Oblak amb un parell de xuts, una rematada de cap de Piqué va sortir fregant el pal i
Alba no va poder definir amb encert en els últims instants. L'esforç blaugrana no va tenir recompensa i el partit va acabar amb un empat marcat per les circumstàncies adverses que va patir l'equip de
Luis Enrique en la segona part. Primer pel procés víric de Sergio Busquets que no va permetre al de Badia jugar tot el partit i després per la lesió que es va fer Messi a l'adductor de la cuixa dreta i que l'obligarà a estar-se tres setmanes de baixa.

ATL. MADRID: Oblak; Juanfran, Godín, Savic, Filipe Luis; Koke, Gabi, Saúl (Torres, 60'), Carrasco (Thomas, 72'); Griezmann i Gameiro (Correa, 60').

BARÇA: Ter Stegen; Sergi Roberto, Piqué, Mascherano, Alba; Busquets (André Gomes, 51'), Rakitic, Iniesta; Messi (Arda Turan, 59'), Suárez i Neymar.