Personalment, molt bo. Els companys m'han acollit molt bé al vestidor, m'han posat les coses molt fàcils. I estic gaudint molt del futbol. No puc demanar res més. La llàstima és que els resultats pel que fa a l'equip haurien pogut ser millors, sobretot en l'últim partit a Vigo.

No ens va sortir una bona primera part. Vam reaccionar en la segona i vam merèixer l'empat, però no vam arribar a temps. La lliga acaba de començar i tots els equips ens estem deixant punts. És qüestió de millorar, i acabarem aconseguint la primera plaça.

Els capitans m'han ajudat molt. Andrés, Busi, Leo i també Luis Suárez. Però tots els jugadors ens estan ajudant, als nous. El secret d'aquest grup és que no és només un equip de futbol, és un grup unit, una família. Hi ha jugadors que fa molt temps que estan junts i es coneixen bé. Ells s'encarreguen que els nous ens adaptem.

Venia preparat. Sabia que el Barça era un dels clubs més grans del món, però la veritat és que encara és més gran del que m'imaginava i del que m'havien dit. No crec que sigui comparable amb cap altre club del món. Per la repercussió que té, per l'afició, per l'organització, pels seus futbolistes i tècnics...

Havia jugat uns quants partits contra el Barça. Havia patit el seu estil de joc, la seva manera de jugar. És molt complicat jugar contra el Barça, perquè et passes molts minuts perseguint la pilota i no l'ensumes. Quan arribes aquí i comences a entrenar-te amb aquests jugadors ho entens tot. La velocitat de la pilota en els entrenaments és espectacular, és una de les coses a les quals més m'ha costat adaptar-me.

És un regal entrenar-te al seu costat cada dia i poder gaudir de la seva qualitat en cada entrenament. És com si anessis a classes de futbol cada dia.

Tothom sap que Messi és molt, molt bo. Fa coses en els partits que no es poden ni explicar, coses diferents que només sap i pot fer ell. En els entrenaments és un espectacle, perquè cada dia pot inventar una cosa nova. Et vas acostumant, però sempre hi ha algun dia que te'n vas al vestidor sorprès per alguna cosa que ha fet.

Crec que són futbolistes diferents, els dos millors jugadors del món dels últims anys. No m'agrada dir quin dels dos és millor. El que m'agrada dir ara és que sóc l'únic futbolista que té Messi i Cristiano com a companys i que puc gaudir del joc de tots dos.

La veritat és que sí. Quan vaig fitxar vaig dir que al Barça un podia jugar amb els ulls tancats, i em vaig equivocar. El Barça té una manera de jugar única i costa agafar alguns mecanismes a l'inici. De mica en mica t'hi vas adaptant, i això fa que et sentis més còmode al terreny de joc i que tinguis més oportunitats. Al final, acabes jugant sense pensar. Ara que he agafat els mecanismes, estic disfrutant del futbol com mai havia pogut imaginar.

Que sigui feliç, que gaudeixi del futbol en cada partit i en cada entrenament, com intento fer. Que faci el que he fet sempre. Sé que si jugo com ho he fet sempre, les coses em sortiran bé i podré ajudar l'equip a fer allò que volia assolir quan vaig decidir venir aquí, guanyar títols.

Era conscient que venia a competir amb futbolistes de gran qualitat, com Iniesta, Rakitic, Arda... La competència és gran i bona per a l'equip. Perquè el futbolista que juga ha d'estar bé, però encara ha d'estar millor el que no juga, el que espera la seva oportunitat. Treballo per jugar, i la veritat és que, ara per ara, estic tenint minuts. Tots els jugadors estem tenint minuts, tots som importants. Tots formem part d'un grup que lluita per un objectiu col·lectiu i no individual, que és guanyar títols.

Segur que sí. Com Messi, és increïble. Sóc un privilegiat per jugar al seu costat. Amb ell al costat milloraré molt com a futbolista. Sóc jove i podré aprendre molt d'ell. Només mirant-lo en els entrenaments ja aprens moltes coses.

No estic acostumat a jugar de mig centre, no és la meva posició, però aquí estic per ajudar, i si el tècnic m'ho demana, hi jugo. Faré tot el possible per adaptar-me a aquesta posició ràpidament i bé, sabent que la de mig centre és una posició clau al Barça, una posició que té amo en la persona de Sergio Busquets. És el millor. És titular al Barça des dels vint anys jugant de mig centre, a un gran nivell i guanyant tots els títols possibles. Igual que amb Iniesta, també he d'aprendre molt d'ell. Una de les raons del meu fitxatge pel Barça és que estic segur que creixeré molt com a futbolista.

Cap ni una. He vingut a guanyar títols i me'ls vull menjar tots.

Esperem-ho, després de guanyar l'Eurocopa he agafat gust a això de guanyar títols.

Molt bons. No vaig poder participar-hi tant com hagués volgut per culpa de les lesions, però guanyar el primer títol amb Portugal va ser espectacular. I sobretot sense ser favorits. Vam formar un gran grup i vam guanyar per fe.

No he pensat gaire com em rebrà l'afició. Tinc una bona amistat amb molta gent a València. Amb jugadors i amb molts treballadors del club. Van ser dos grans anys a València. Sé que hi ha una part de l'afició que m'ha criticat perquè vaig decidir marxar. Respecto totes les opinions, però vaig escollir el que era millor per a mi. Al València li desitjo el millor, que guanyi sempre menys quan jugui contra el Barça.

És impossible. La situació del València no era gaire bona, i llavors apareix l'oferta del Barça. La meva família és molt important per a mi i entre tots vam decidir que era el millor. Jo també ho tenia clar. Aquí creixeré com a jugador i guanyaré títols.

No m'agrada parlar d'això, de les altres ofertes que vaig tenir. És cert que tenia diverses ofertes, però quan va arribar la del Barça no m'ho vaig pensar. Com he dit abans, era impossible dir-li que no.