Servei des de la cantonada. La col·loca Estanislau Basora amb dolçor al cor de l'àrea i rematada de cap inapel·lable de César Rodríguez amb barraca. Gol. Una de les jugades per antonomàsia del Barça de la dècada dels 40 i els 50. Perdríem segurament el compte dels gols que va marcar César –el Perruques, tal com el batejaria Laszy Kubala– de córner amb la samarreta del FC Barcelona, fent gala del seu enorme joc aeri, a assistència del seu bon amic Basora. Molts i molts gols celebrats a les Corts pel barcelonisme en un temps de por i de silenci, pel context fosc de l'època, van portar el seu segell. 232. Aviat és dit.

Ahir, coincidint amb la setmana del Barça-Granada, va presentar-se a la Casa Usher la biografia a títol pòstum César. El prodigi lleonès del Barça [Edicions Saldonar], de l'autor Manuel Tomás, responsable del centre de documentació del FC Barcelona des de l'any 1994. Difícilment s'hauria pogut trobar un marc millor. Va ser precisament en un Barça-Granada del març del 2012 quan Leo Messi va superar César com a màxim golejador de la història del Barça. Aquell dia Messi va fer un hat-trick i se situava amb 234 gols amb aleshores només 24 anys. Avui en suma ja 467 després del doblet de Mestalla i fa uns dies contra el City doblava la xifra de gols que havia aconseguit César. Messi és indubtablement el millor futbolista de la història. Menja a part. Però entre els mortals, menció especial per a César, un dels herois d'aquell Barça de les cinc copes i “un davanter modern”, com el defineix Manuel Tomás. Una joia escoltar amb atenció la conversa que van mantenir ahir l'autor del llibre i el periodista Frederic Porta. Entre els presents, la seva neta Júlia, que recorda amb nostàlgia l'avi com un personatge tranquil i afectuós. Ella, que de petita vivia a Mallorca, ha conegut l'altre César, el César futbolista, ja d'adulta, a través dels ulls de la seva mare i la seva àvia i tot allò que li han explicat. Va ser en el seu enterrament, ja fa anys, quan es va adonar veritablement de la transcendència que havia tingut una figura com la de César en el barcelonisme.

En el llibre, Manuel Tomás ens acosta al César jugador i entrenador i també al César persona, des dels seus orígens futbolístics al club Triangulo de León, amb només 11 anys. I recorda la importància de la figura de Valentí Font per tal que César acabés vestint de blaugrana. Ell sempre havia tingut clar que volia ser futbolista. Volia ser davanter. El seu destí no era el negoci familiar de la foneria d'acer, el seu destí era la xarxa de la porteria de les Corts. En el record, el seu mític gol contra l'Oviedo la temporada 1948-49.