La mitjanit de dimecres, Paco Alcácer va aparèixer amb un somriure d'orella a orella a la zona mixta de l'estadi. Havia jugat els 90 minuts de l'últim partit de l'any, el Barça havia eliminat l'Hèrcules amb una golejada i acabava d'encetar les vacances de Nadal. Però la cara de felicitat que lluïa era, sobretot, la conseqüència del gol que, per fi, havia marcat amb la samarreta del Barça en partit oficial. Va ser el cinquè de la nit, va arribar quan el duel i l'eliminatòria estaven més que decidits i, fins i tot, es podria discutir si el va marcar en fora de joc. Tant se val, el que compta és que la mala ratxa que l'ha acompanyat des que el mes d'agost passat, amb la temporada començada, va fitxar pel FC Barcelona, ja és història. “Per descomptat que estic molt content d'acabar l'any així. Ha estat una espera llarga, però, finalment, ha arribat. Ara el més important és que puc mirar endavant i no enrere”, deia. “Em sembla que la gent del meu entorn necessitava més aquest gol que no pas jo. Al fi de comptes, jo treballo i ho dono tot pels companys i sabia que, tard o d'hora, el gol arribaria”, reconeixia també.

La reacció del públic, que va celebrar el gol d'Alcácer com si fos decisiu, i dels companys d'equip, que van fer pinya al seu voltant, tant contens com ell, és la millor prova que dimecres va ser un dia molt important per al davanter valencià. “Totes les paraules que han dit el meu entrenador i els meus companys m'han servit molt. M'han ajudat a no abaixar els braços i a seguir treballant”, confessava, tan agraït com quan va comentar el suport que va rebre per part de l'espai d'animació. “Sí, la grada m'ha esperonat molt. És d'agrair que després d'una mala ratxa com la meva cantin el meu nom.” Content com estava, Alcácer no va dubtar a fer broma quan li van preguntar per què no havia compartit la celebració del gol amb el públic del gol nord: “Celebrar-ho amb ells? Si quan he marcat no sabia què fer, ja no me'n recordava!”

Per a un golejador com Alcácer, una condemna de 574 minuts sense veure porteria és, lògicament, un tràngol difícil de suportar. Més encara si l'ha de passar en els primers partits al Barça. “Qualsevol davanter que passa una ratxa negativa i, de cop, marca, et dirà que el gol és un alliberament, que li dóna confiança”, explicava dimecres en aquest sentit. En qualsevol cas, el dorsal 17 no es justifica perquè hagi hagut de passar un període d'adaptació. “Ha estat un problema de mala ratxa més que no pas d'aclimatació a l'equip, perquè he tingut moltes ocasions per marcar. El dia del Deportivo, per exemple, en vaig tenir unes quantes de molt clares. En algunes, el porter em va fer bones aturades i en d'altres vaig ser jo qui va fallar. En canvi, en un dia encertat com el que avui [per dimecres] ha tingut Arda [autor de tres gols contra l'Hèrcules], totes van cap a dins.”

Alcácer ja és a Torrent, disfrutant de les vacances amb la seva família. “No sé com arribaré al poble. En cotxe, segur”, bromejava dimecres. La sequera golejadora que l'ha acompanyat en els seus primers quatre mesos de blaugrana ja és passat. Ara ja pot mirar cap al futur: “Ha estat la mala ratxa més llarga. Tan de bo sigui l'última.”