En nom de l'avi León

La tradició d'incorporar el nom de León a tots els membres de la família la va començar l'avi León i la va mantenir el seu fill Pedro León. Aquesta és només una anècdota que exemplifica l'enorme unió que es viu en el si de la família Sánchez Gil. I és que quan Pedro León fill era petit somiava a ser guàrdia civil, com el seu pare. Era un temps en què l'actual jugador de l'Eibar vivia a la caserna d'Aretxabaleta (Guipúscoa) amb els seus pares i el seu germà Luis León. Un dia, però, el rumb de la família es va capgirar, quan el seu pare va ser envestit per un cotxe en un control rutinari, un atropellament que li va malmetre la cama. A banda de tornar a Múrcia, Pedro León pare va començar a practicar ciclisme per recomanació mèdica, una activitat obligada que es va convertir en afició per als seus fills León i Luis León. El primer, malauradament, va morir el 2005 en un accident de trànsit. El segon és actualment ciclista professional de l'equip Astanà i entre els seus èxits hi ha dues etapes del Tour de França i quatre campionats d'Espanya de contrarellotge. Antonio León i Pedro León, els seus dos altres fills, en canvi, van optar per la pilota. El primer, tot i arribar a jugar als juvenils del Múrcia i del Getafe, acabaria penjant les botes, i ara regenta una botiga de bicicletes a Mula (Múrcia). El segon, però, tenia un talent innat que li va obrir les portes de l'elit. “Només calia veure'l controlar la pilota per apreciar la seva classe. I després, és clar, destacava en el xut, el seu tret diferencial.” Qui parla és Mario Husillos, que el 2004, sent director esportiu del Múrcia, va quedar meravellat amb aquella joia del juvenil. “Manolo Preciado, el nostre tècnic en aquells moments, i jo vam parlar diversos cops de Pedro León. Finalment, però, el club va acomiadar l'entrenador i jo em vaig fer càrrec de l'equip, i tan aviat com vaig poder el vaig fer debutar”, recorda l'actual director esportiu del Màlaga, que no tenia cap dubte de l'esplèndid futur que tenia el migcampista. “En el futbol actual és imprescindible destacar en un algun aspecte del joc, i Pedro León té un guant al peu”, opina.

Als peus de Mendilibar

2,5 milions. Aquesta va ser la quantitat que el 2007 va pagar el Llevant al Múrcia per aconseguir els serveis de Pedro León, que ja llavors havia evidenciat el seu fort caràcter en enfrontar-se amb Lucas Alcaraz. L'equip granota, però, va descendir, fet que va dur el murcià a fitxar pel Valladolid. I en només un any el migcampista va tornar al primer pla mediàtic, amb un gran curs que el va situar en l'agenda de diversos clubs. Finalment, Pedro León va fitxar pel Getafe, a canvi de 8 milions, fet que va enfurismar l'afició del Valladolid, que va considerar que el jugador s'havia aprofitat del club. Malgrat aquella amarga sortida, Peleón es va endur de Pucela l'estima del tècnic, Mendilibar, de qui sempre va parlar d'allò més bé. I el seu nomadisme no va acabar aquí, ja que després de destacar al Getafe, el futbolista va tornar a fer les maletes l'estiu següent, per jugar al Madrid. L'experiència, però, va ser efímera i va acabar amb Pedro León de nou a Getafe, tot i que en aquesta ocasió per jugar-hi cinc cursos seguits, fins a erigir-se en el quart jugador de la història del club amb més minuts i més gols a primera. Tot se'n va anar en orris amb el descens del conjunt azulón, fet que va situar Pedro León i la seva elevada fitxa en el mercat, amb el risc que en sortir de la seva zona de confort tornés a minvar el seu rendiment. El murcià, però, ja havia après la lliçó, i per això va refusar l'interès de clubs com el València i el Sevilla, i va fitxar per l'Eibar. “Quan vaig saber que Mendilibar em volia no ho vaig dubtar”, va afirmar el dia de la presentació. I tot i les reticències inicials pel seu baix estat de forma, Pedro León no va trigar a guanyar-se l'estima de l'afició a còpia de bones actuacions. I és que, després de 18 jornades, el murcià ja és el màxim golejador de l'equip, amb sis dianes, i el quart amb més minuts –1.400 de 1.620 possibles–. “Els que el coneixem sabíem que si anava a un club on es trobés còmode triomfaria”, opina Husillos, que també confessa que el va mirar de convèncer perquè fitxés pel Màlaga. Peleón, però, es va decantar per l'Eibar, un club humil, però amb Mendilibar a la banqueta. “Sé que si no aporto el 100% no jugaré. Si no tingués fam no estaria aquí”, va recordar el jugador quan va ser presentat. Sis mesos després, pocs dubten que a Eibar ha ressorgit el geni, un futbolista que mai serà ni Maradona ni Zidane, però amb una qualitat indubtable per destacar en el futbol d'elit.