“Sobre el paper, tinc la millor plantilla des que vaig arribar.” Ho va dir Luis Enrique el dia 9 d'agost en la prèvia del trofeu Joan Gamper contra la Sampdoria. Afirmació rotunda. Una d'aquelles frases que engresquen el culer i il·lusionen a les portes d'una nova temporada. Frase per seguir somiant després d'un triplet i un doblet. Però alhora una afirmació enverinada. Poc s'hauria imaginat el mateix Luis Enrique que acabaria sent esclau d'aquelles paraules i de la repercussió que tindrien durant tota la temporada. D'aquelles frases que se't poden acabar girant en contra si les coses van maldades. El perill de l'hemeroteca.

Sobre el paper, com ell bé va dir, segurament aquesta era, de fet, la plantilla més completa de les tres temporades de l'era Luis Enrique, però els resultats irregulars de l'equip i la situació de desencís actual de l'afició després del cop duríssim que va suposar el 4-0 a París i la mala imatge també contra el Leganés, han situat sota la lupa alguns noms propis. El trident continua resolent el 85% dels partits, però són molts els que recriminen que Messi, Neymar i Suárez no pressionen o mosseguen tant com en temporades anteriors i que condicionen massa l'estil de futbol de l'equip. Iniesta s'ha perdut moltíssims partits per lesió i li està costant tenir continuïtat, i Rakitic ha perdut galons i presència en el dibuix tàctic. Busquets ha estat lluny de la seva millor versió durant el primer terç del curs i Sergi Roberto sembla que ha perdut la confiança i la consistència demostrada anteriorment. Fins i tot a Piqué se'l veu menys líder. Però en la llista resulta inevitable posar la mirada sobretot en els nous fitxatges. En general s'esperava un major rendiment.

El Barça ha invertit uns 123 milions d'euros en fitxatges aquest curs que han servit per confeccionar una plantilla més profunda i han permès a Luis Enrique fer rotacions amb certa assiduïtat, però el fons d'armari està ara més qüestionat que mai. És públic i notori que el nivell de l'equip ha disminuït en alguns partits quan no han actuat les primeres espases.

El club ha fet una feina notable per mirar de rejovenir la plantilla i aquest és segurament un dels valors positius de la feina feta per la secretaria tècnica. Amb 23 anys d'edat, el recorregut d'Umtiti, Digne, Denis, André Gomes i Paco Alcácer pot ser llarg. Llarg i amortitzable. Sempre costa rendir amb plenitud en el primer any al Barça, i si no que ho preguntin a Neymar, o a Luis Suárez, a qui també li va costar marcar en els primers partits. L'adaptació a l'estil Barça i a la pressió de l'entorn demana temps.

Les dues carpetes que s'emporten l'aprovat són la porteria i l'eix de la defensa. Encert de Robert amb Cillessen i Umtiti. La marxa de Bravo va obligar a moure's amb agilitat per trobar un relleu de garanties i la fiabilitat de l'exporter de l'Ajax sempre que ha actuat en la copa del Rei ha estat una de les notícies positives de la temporada. Porter perfil Barça, bon pla B. Millor encara ha estat l'aparició d'Umtiti. L'internacional francès s'ha guanyat l'etiqueta de “millor fitxatge” de la temporada. Per joventut i per solidesa, el Barça sembla que ha trobat per fi un central a l'altura, capaç de lluitar de tu a tu la titularitat a Mascherano. Lluny queden noms com Vermaelen, Cáceres, Henrique, Thuram, Mario, Andersson, Christanval i Dehú... En els últims setze anys, el club s'ha gastat uns 170 milions d'euros en aquesta posició; els 25 milions pagats al Lió per Umtiti estan ben invertits.

Suspens general, en canvi, a la posició d'interior i a la punta d'atac. Tres gols Denis i dos gols Alcácer. Aquest és tot el bagatge golejador de les sis noves incorporacions. Però més enllà de l'aportació golejadora, la poca transcendència en el joc de l'equip d'homes com Alcácer fa glaçar. 30 milions d'euros a la banqueta. Amb 720 minuts, l'exjugador del València és qui ha tingut menys participació, víctima d'un trident que ho juga absolutament tot. Amb Suárez sancionat, la final de la copa és una llum a l'horitzó... Molta més presència en l'esquema habitual de Luis Enrique ha tingut André Gomes [1.944 minuts; és el segon que ha jugat més, darrere d'Umtiti], però els 35 milions d'euros que va costar el seu traspàs li comencen a pesar. Ara mateix, el portuguès és un dels grans assenyalats per l'afició en un mig del camp que no ha funcionat en tot el curs i on Denis ha estat víctima de la seva pròpia irregularitat. Ell i Lucas Digne, com a alternativa a Jordi Alba a la banda esquerra, s'endurien el color ambre del semàfor. Complidors sense enlluernar en excés. Dos dels grans beneficiats per les rotacions.