Hi ha partits que no et donen un títol. Hi ha partits que senzillament entren en la història del futbol. Hi ha partits que et fan estimar aquest esport i hi ha un equip que fa anys que viu instal·lat en la glòria. Això és el Barça. Etern Barça. Remuntada per a la història. Nit màgica.

El repte de remuntar-li un 4-0 al PSG era gairebé una utopia, però millor no podien començar les coses pel barcelonisme. Minut 3 de partit i primer gol a la motxilla. Pilota a l'olla posada per Rafinha des de la dreta de l'atac, poca contundència del PSG en el refús, pilota morta dins l'àrea i aparició providencial des del no res de Luis Suárez anticipant-se a la sortida de Trapp i pentinant la pilota amb picardia per damunt del porter. Meunier la treu de dins. Zero dubtes. A Europa tolerància zero als gols fantasmes. Suárez caçador.

L'1-0 era aquella espurna que calia per acabar d'encendre del tot a un Camp Nou entregat ja d'entrada. Cop anímic pel PSG i la cara d'Emery un poema.

Gran Barça en la primera meitat. Tot cor, tot orgull. El repte, gestionar l'acceleració amb la precisió. Tocava trobar la mesura justa entre la rauxa i el seny i atemorir a un PSG, autoprotegit a la cova. El conjunt francès tancat al darrere i el Barça jugant i jugant. Xut descomunal de Neymar per continuar posant la por al cos al rival (17') i a seguir remant. El premi, a sis minuts pel descans. Pilota a l'interior de l'àrea, Iniesta li roba la cartera a Marquinhos, taló del manxec i gol en pròpia porta de Kurzawa. 2-0 a la mitja part. De traca.

Cop moral només començar, cop moral abans del descans i nou cop anímic tres minuts després de la represa. Penal matusser de Meunier a Neymar i gol de Messi des dels onze metres. 3-0 al minut 50, amb tot un món per endavant. Guió somiat. El Barça tenia quaranta minuts per fer un gol per forçar la pròrroga. Gran Barça i enorme Neymar, el millor del Barça avui.

El PSG estava ferit de mort i el Barça havia fet el més difícil. Només aquest equip podia convertir una utopia en quelcom factible. Però quan el somni estava més a prop va aparèixer Cavani, l'home gol del PSG, per trencar les il·lusions blaugrana. Avís al minut 51 amb una rematada al pal i gerra d'aigua freda al minut 61. Pilota a l'olla, la despenja Kurzawa i xut duríssim de l'uruguaià al fons de la xarxa. 3-1 i estocada letal.

Però aquest Barça no coneix la paraula impossible. Qualsevol altre equip hauria quedat trencat en mil bocins. El Barça no. La vida és pels valents i aquest vestidor en té uns quants. Eterns. Bogeria màxima. Vuit minuts de glòria. Golàs de falta directe de Neymar al minut 87, gol de penal de Neymar al minut 90 i èxtasi final amb el gol de Sergi Roberto en el temps afegit. Pilota penjada a l'olla amb tota la fe del món per Neymar, prèvia recuperació de Ter Stegen, bolcat també a l'atac, i gol heroic del de Reus llançant-se amb tot. Increïble. Catarsi absoluta. Història del futbol. Mai ningú ho havia fet en 185 vegades. A quarts!