Donato Gama da Silva era un dels integrants del famós Superdépor que a punt va estar de pispar l'última de les quatre lligues que va guanyar el Barça de Johan Cruyff. Especialista en els llançaments de penal, en aquell últim minut ja no era al camp perquè Arsenio Iglesias l'havia substituït. Bebeto no el va voler llançar i la responsabilitat va recaure en Djukic. El que queda de la història ja és de sobres conegut. González, el porter del València, el va aturar, el Barça es va endur el títol i el conjunt gallec va haver d'esperar fins a la temporada 1999/2000 per guanyar la seva primera lliga. Precisament, Donato va ser un dels herois en aquell partit contra l'Espanyol en fer el primer gol del partit.

Avui, l'hispanobrasiler segueix vivint a la Corunya, on va estar deu anys, i segueix vinculat al món del futbol des d'un vessant diferent. Malgrat tenir el carnet d'entrenador, va viure algunes males experiències i ara es dedica a col·laborar amb un representant cercant talent per tot arreu. “Em veig lluny de les banquetes, el que més m'agrada és mirar jugadors interessants. Conec molt bé la lliga espanyola i tots els equips. Encara no he tingut la sort de portar jugadors a la primera divisió de la lliga espanyola, però ho intentaré. És difícil perquè hi ha molts agents, però a veure si puc trobar un Messi o un Neymar”, explica entre rialles a L'Esportiu. També treballa per una revista sobre futbol que es diu Coruña Sport i participa en algunes tertúlies de futbol.

Donato es va retirar del futbol als 40 anys, després d'estar deu temporades al Deportivo de la Corunya, on va arribar procedent de l'Atlético de Madrid. Els temps han canviat molt i del Superdépor o de l'Eurodépor ja no en queda ni rastre. De lluitar per lligues i jugar a Europa, avui els gallecs intenten mantenir-se en la primera divisió. Avui reben el Barça situats en la 17a posició, a cinc punts de les places de descens. L'arribada de Pepe Mel sembla ser que ha fet reaccionar l'equip. “Estem allà, lluitant. L'equip està intentant agafar una dinàmica positiva i és molt bo anar sumant. Tant de bo puguem sortir aviat de la zona complicada”, diu. Donato, rialler i feliç, és optimista. Possiblement perquè així li ho recomana la seva religió –és Atleta de Crist– i perquè fa uns anys es va fer famós per un llibre d'autoajuda que va escriure, Fuerza para vivir. A vegades, per allà on va, encara li ho recorden. “Soc optimista, sí! El Dépor té un bon equip i també ens ha faltat una mica de sort. A vegades no serveix només jugar bé. Necessites que la sort t'acompanyi. Però ara amb el nou entrenador, que coneix bé la lliga, estic convençut que tot anirà bé!”, assenyala.

No ho tindrà gens fàcil el Deportivo avui a Riazor, perquè el visita el Barça de Luis Enrique, un equip a l'alça i que arriba a la cita amb la moral pels núvols després de la remuntada històrica contra el PSG en la Champions. Donato, com tothom, també està al·lucinat amb el que va passar dimecres al Camp Nou. “És un partit històric per al món del futbol. El que va fer el Barça quedarà per a tota la vida, perquè és molt difícil que un altre equip ho repeteixi. És un duel per emmarcar”, reconeix. L'hispanobrasiler ens recorda llavors que amb el Dépor també va protagonitzar una remuntada el 7 de març del 2001 i també contra el PSG en la Champions. Era la penúltima jornada de la fase de grups, i si els gallecs volien continuar vius a Europa no podien perdre cap dels dos partits. Els parisencs es van avançar per 0 a 3 a Riazor, però el Dépor es va acabar imposant per 4 a 3 amb un hat-trick de Pandiani. “Va ser un partit molt bonic que també quedarà per a la nostra història”, afirma.

De la victòria contra el PSG, Donato s'alegra molt per Luis Enrique i per Unzué, als quals no dubta a qualificar de “bons amics”. Considera que es va ser molt injust amb el tècnic asturià en els dies posteriors a la desfeta al Parc dels Prínceps. “Molta gent no hi creia. M'alegro molt per ell, perquè la gent va ser molt cruel i el van matxucar. La gent ha de ser conscient que en el futbol passen moltes coses. No pot ser que un dia t'enviïn al cel i un altre a l'infern”, reflexiona. No comprèn tampoc com s'ha pogut dubtar del Barça de Messi, un equip que ho ha aconseguit tot en el món del futbol: “Apago el televisor quan sento que aquest equip ja està acabat. Criticar és molt fàcil. Des d'aquí felicito tots els jugadors, perquè va ser una feina de tot l'equip, des del porter fins a l'entrenador. i també l'afició.”