Barça

PATI ROURA

DIRECTORA DE LA FUNDACIÓ CRUYFF

“Treballem per als nens i ara, també per en Johan”

“Funciona molt bé. Si necessitem una cosa, truques i la resposta sempre és positiva. És una llàstima que no ho arreglessin abans, perquè el Barça i Cruyff sempre han d'anar de bracet”

Cruyff era una persona molt propera, en cinc minuts t'enamoraves d'ell
Fins i tot ara que no hi és, ens ajuda. Era tan admirat que ningú ens pot donar un no

Avui es compleix un any de la mort de Johan Cruyff. El seu llegat futbolístic és etern, però també ho és la seva obra social. El geni holandès sempre s'havia mostrat molt orgullós de la seva fundació, de la que parlava amb passió i que continua desenvolupant els projectes en què creia.

Avui fa un any de la mort de Johan Cruyff. Un home amb la seva personalitat es deu trobar molt a faltar.
Molt. Ja vaig dir tot just una setmana després de la seva mort que sense ell ens falta una cama, però amb una cama pots continuar. Els que treballem aquí ens vam impregnar del seu ADN i quan alguna cosa es complica sempre ens preguntem què faria en Johan. Podem aplicar tot el que vam aprendre d'ell, però el trobem molt a faltar.
Com van encaixar la seva pèrdua?
Amb sorpresa, perquè ningú esperava que fos tan ràpid. Crec, però, que millor que fos així. Ell des del primer dia va dir que volia viure i no sobreviure. Sempre hem dit que treballem per als nens. Ara diem que treballem per a ells, però també per en Johan.
Ell estava molt orgullós de la seva Fundació. Sempre en parlava.
Ell portava molt a dins que havia d'ajudar els nens. Creia que tothom tenia dret a practicar esport i no entenia que a un nen amb problemes li costés trobar on fer-ho, que no pogués fer natació, futbol o bàsquet com la resta. Era una persona molt justa i volia que tothom tingués les mateixes oportunitats. A més, era una persona amb una gran empatia amb els nens, només calia veure'l el dia de l'open day, quan s'asseia en una cadira de rodes i es posava a jugar a bàsquet.
Era un dels dies més feliços per a en Johan.
I tant. Era un dia en què no deixava de somriure i en què veies un munt de nens riure amb ell. Sempre deia que els nens ens donen més que nosaltres a ells.
Com s'implicava en el dia a dia de la fundació?
Molt. Tenia la sort que la fundació està a cinc minuts de casa seva. Esmorzava i després venia caminant cap aquí. De molts casos concrets de nens en feia ell mateix un seguiment constant, tenia molta memòria. I també s'implicava quan buscàvem patrocinadors. Ell sempre posava al davant la seva fundació. Quan li feien entrevistes o el convidaven a fer xerrades, sempre treia la seva fundació. I sempre deia que no era per a ell, que era per als nens.
Tothom coneix el Johan futbolista i entrenador, però aquí el van conèixer com a persona. Com era?
Una persona molt propera. En cinc minuts t'enamoraves d'ell, una persona que et tractava d'igual a igual, que mai va oblidar els seus orígens. Li agradava molt el contacte, deia que cada vegada s'estava perdent més el contacte físic i que no anàvem bé. Quan entrava a una reunió, es creava una atmosfera de tensió. Ha arribat en Johan, però en dos minuts ell feia que tothom estigués relaxat. Era una persona que disfrutava molt de la vida.
Com va néixer la fundació?
Quan vivia als Estats Units, en Johan tenia un veí amb síndrome de Down, en John. Aquest nen jugava al carrer i en Johan veia que estava una mica exclòs per la resta de nens. Un dia, com que tenia molta empatia amb ell, se'l va endur a un entrenament i es va adonar que les barreres les posem els adults i que a tots aquests nens els hem d'ajudar. Allà va col·laborar amb Eunice Kennedy, una de les germanes de John Fitzgerald Kennedy. Quan va arribar aquí va decidir fer aquesta fundació, primer amb un dels nostres pilars, que és fer projectes esportius per a nens amb discapacitats. Ajudar aquests nens que quan surten de classe no poden fer esport com els altres, als que els costa poder fer l'esport que volen.
Quina és la filosofia de la Fundació Cruyff?
La missió és que tots els nens puguin fer esport amb els mateixos drets i amb igualtat respecte a la resta de nens. Ho fem amb tres pilars. Els projectes esportius per a nens discapacitats, que és el amb el que vam començar, a través dels Cruyff Courts i el projecte Pati 14. En total, hi ha 300.000 nens al món que es beneficien dels projectes de la Fundació Cruyff.
Johan Cruyff obria moltes portes. Ara, sense ell, tenen més dificultats?
No. Crec que fins i tot mort ens ajuda. Crec, no. N'estic segura. Sempre dic que encara està per aquí ajudant-nos. Cruyff era tan admirat que mai tenim un no per resposta. Hi ha molts jugadors que ens ajuden. Aquest any inaugurarem Cruyff Courts amb Piqué, Iniesta, Casillas i Joaquín, com ho vam fer amb Xavi, Busquets, Puyol i Stòitxkov. Dilluns vam estar a Manchester amb Guardiola gravant un vídeo per a la fundació, perquè tothom vegi que el llegat de Cruyff continua. Qualsevol persona que el va conèixer i que sap com era no ens donarà mai un no per resposta.
La Fundació continua sent molt important per a la família Cruyff.
Evidentment, però és que tota la família és molt altruista. Sempre volen ajudar els necessitats i especialment els nens. En Johan ho portava dins i els seus fills van créixer i viure sabent aquesta generositat. Ells no ho deien, però per Nadal anaven a cases d'acollida a repartir regals als que més ho necessitaven. I la seva vídua ho continua fent, independentment de la fundació. És una família que ajuda perquè creu que ho ha de fer.
Per a la fundació és molt important que els jugadors s'impliquin.
Molt. I tenim la sort de l'admiració que els jugadors tenen per en Johan. Abans n'he citat alguns. En Bojan va ser el primer que va col·laborar i és espectacular com s'implica en Xavi. Moltes vegades truca i ens pregunta en què pot ajudar.
També deu ser important l'acord que es va signar amb la Fundació del FC Barcelona abans de morir.
La resposta del Barça és molt bona. No hi ha protocol. Si necessitem alguna cosa, truquem i sempre hi ha bona predisposició. En Johan va quedar molt satisfet de l'acord entre les dues fundacions. Sempre ho deia, independentment dels desacords i disputes que pogués tenir amb els dirigents, creia que havíem de tenir un acord perquè els nens són els nens, i se n'havien de poder beneficiar. El que és una llàstima és que no ho poguessin arreglar abans, perquè jo entenc que el Barça i Cruyff han d'anar de bracet.
Quina institució més col·labora amb la fundació?
És molt important la col·laboració amb l'Obra Social de La Caixa. El senyor Jaume Giró és pro Johan Cruyff. Ell va ser un dels impulsors perquè la Fundació Cruyff i la del Barça tinguessin un acord. Ell deia a en Johan que s'havia de fer tot el possible i ho va aconseguir, va fer de nexe. Amb l'Obra Social de La Caixa tenim un conveni signat fins a l'any 2021 per construir camps a Catalunya i també fora.
Per a Johan Cruyff també era molt important la Universitat.
Molt. No forma part de la Fundació Cruyff, perquè el Cruyff Institute funciona com una empresa, però també forma part del seu llegat social. Ell sempre deia que s'havia de desmitificar que l'esportista és ximple. Sempre intentava convèncer tots els esportistes que estudiessin, perquè la vida de l'esportista és curta i acaba als 35 anys. Els esportistes saben moltes coses, però els has de donar les eines de gestió. El nostre màster està homologat per la UAB, amb una xarxa d'uns 8.000 estudiants i amb una mitjana de notable, la qual cosa et demostra que no són ximples.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)