Xoc frontal de sentiments i emocions oposats ahir al Miniestadi. L'orgull de veure un Mini ple, amb més de 10.000 espectadors entregats a la causa, contra la decepció lògica d'una derrota que allunya el Barça del somni de ser a Cardiff (1-3). L'alegria d'unes jugadores testimonis de l'excel·lent resposta del barcelonisme davant un partit històric per a la secció contra el bany de realitat que va suposar la pugna desigual contra el tercer classificat de la lliga francesa. El PSG juga en una altra lliga. Se sabia i va quedar palès. Cap novetat. El Barça, tot cor; el PSG, tot talent i potencial físic. Superioritat manifesta de les franceses damunt la gespa. La final de la Champions, en espera d'una remuntada èpica a París, sembla que haurà d'esperar.

El partit d'ahir, més enllà del resultat, va servir per copsar dues realitats. És gratament positiu, per una banda, veure com creix cada any aquest equip. Cada partit a Europa suposa una classe avançada de maduresa. L'evolució és notable i el camí és el bo. Des del club s'està treballant en la direcció correcta. L'altra certesa és que efectivament encara queda feina per fer per estar al nivell d'un Olympique de Lió, un Wolfsburg o el mateix PSG. Xavi Llorens no va enganyar ningú quan al principi de temporada va avisar que la final de la Champions era un objectiu a valorar amb rigor d'aquí a tres o quatre anys i no ara. Tampoc va mentir quan en la prèvia va definir el PSG com un equip alegre i divertit. Difícil escollir el millor gol dels tres que van marcar ahir les noies de Patrice Lair.

Impecable maniobra tècnica dins l'àrea de Delie en l'acció del 0-1 (26'): centrada des de l'esquerra de l'atac de Diallo al cor de l'àrea, control de la dorsal 18 del PSG d'esquena a porteria i colossal rematada a la mitja volta que va fer estèril l'estirada de Sandra Paños. Enorme gest tècnic. Gran gol. Delie va tornar a aparèixer, ara com a assistent, en l'acció del 0-2 (36') per posar una pilota dolça al cap de Cristiane, que va demostrar el seu instint voraç amb el gol. Rematada inapel·lable de cap de la davantera brasilera, que amb el d'ahir suma ja sis gols en aquesta edició de la Champions. Brutal potència de salt. Tot força. El tercer va dur el segell de Shirley Cruz Traña (53'). Cristiane va rebre a la frontal i va cedir per a la dorsal 28 del PSG, que va definir amb tota la classe del món. Control i vaselina per sobre de Sandra Paños. Un altre gol de bellíssima factura. Molta classe.

El PSG va portar el pes de l'enfrontament. La iniciativa sempre va ser de les franceses, però el gran mèrit de les de Xavi Llorens va ser no perdre la cara al partit. És important saber morir dempeus. I encara més en eliminatòries a doble partit. Durant el primer temps el Barça no va generar perill, però amb el 0-3 no quedava cap més remei que buscar un gol que permetés l'equip anar a París la pròxima setmana amb unes mínimes esperances. Kiedrzynek va evitar el gol de Vicky Losada, després d'una preciosa jugada per la banda trenada per Marta Unzué i Marta Torrejón. Minuts després, Roddik, que es va perdre el partit del Betis per molèsties, va deixar el terreny de joc per Patri, i Unzué va passar al lateral. Aquest va ser el primer d'un reguitzell de canvis de tots dos equips. L'esforç físic va obligar a moure fitxa des de la banqueta i una de les incorporacions va tenir premi. Bárbara Latorre va tornar a fer gala del seu rol de revulsiu i va ser l'autora de l'1-3, després de robar la cartera a una de les centrals del PSG i batre Kiedrzynek amb una precisa definició quan faltava un minut per al final. El gol permet somiar. Guanyar al Parc dels Prínceps 0-2 és una missió difícil però a París saben bé com se les gasta el Barça. Allà, el gol de Sergi Roberto el tenen clavat en la retina. És futbol.