Thomas Vermaelen, Cristian Tello, Munir El Haddadi, Sergi Samper i Douglas Pereira. Són els cinc jugadors del primer equip del Barça que l'estiu passat van marxar cedits. Ara, gairebé un any després d'aquella decisió presa per trobar a fora els minuts que no haguessin tingut al Camp Nou, es pot dir que, tot i haver tingut cert protagonisme durant aquesta temporada –excepte el central belga, que no ha acabat de fer net dels seus problemes de lesions i amb prou feines ha superat els 500 minuts disputats en tot el curs–, gairebé cap d'ells ha complert les expectatives. És per això que tot fa preveure que aquest estiu tornaran al Barça, ja que els seus actuals equips difícilment faran cap esforç per retenir-los, tot i que en alguns casos tenen l'opció de fer efectiva una compra, cosa que no es pot descartar, com passa amb Tello.

Tot un maldecap afegit i a solucionar pel secretari tècnic blaugrana, Robert Fernández, ja que tots els cedits encara tenen contracte amb el conjunt blaugrana i les seves possibilitats de jugar al Camp Nou la temporada que ve són escasses.

Les situacions, però, són força diferents. No és la mateixa per exemple, la de Vermaelen (31 anys), que des que va fitxar pel Barça no ha tornat a rendir com a l'Arsenal i ha tingut un mínim protagonisme, també a Itàlia, per culpa de les constants lesions, que la de Samper, que tot just ha jugat la seva primera temporada a primera divisió, amb una participació descendent, però només té 22 anys i es compta amb ell per al futur. L'any passat ja no va ser fàcil trobar una sortida per al belga, que té dos anys més de contracte, i aquest estiu tot fa preveure que es repetirà la situació, ja que la Roma no farà efectiva l'opció de compra que té. La Premier, on té bon cartell, podria ser un possible destí. Ahir, de fet, van sorgir informacions que deien que el Watford hi està interessat. Faltarà veure, de totes maneres, què opina el nou entrenador de tot plegat. Sobretot en un cas com el de Samper –té contracte per a dos anys més, ampliable a tres–, que tornarà segur. Podria tenir un lloc com a suplent de Busquets, però la superpoblació de migcampistes a la plantilla li juga en contra i és molt probable que se li busqui un nou equip on pugui trobar més regularitat que al Granada.

Els que sí que han tingut un paper amb certa importància en els seus respectius equips, la Fiorentina i el València, són Tello i Munir. L'extrem sabadellenc, amb encara un any més de contracte, ha acabat superant els 2.000 minuts i ha marcat 4 gols, i és, dels cinc cedits, el que més ha convençut allà on ha jugat. Falta per veure, però, si el conjunt viola, en el qual fa un any i mig que hi és, fa efectiva l'opció de compra que té per ell, de 8 milions d'euros. El València, per la seva banda, ja ha decidit que no pagarà per quedar-se Munir. El seu rendiment no ha estat dolent, amb més de 30 partits disputats –25 com a titular– i 7 gols marcats, però no ha estat suficient perquè el conjunt valencianista faci efectiva l'opció de compra, de 12 milions d'euros. Amb dos anys més de contracte, doncs, Munir tornarà al Barça i, tot i que és improbable que tingui lloc en la plantilla de la temporada que ve, amb el canvi de tècnic no es pot descartar. Intentar fer caixa és una altra solució. Per joventut (21 anys) i qualitat pot ser una opció interessant en el mercat. Amb Douglas, que també acaba contracte el 2019, no passa el mateix. A l'Sporting s'ha fet un lloc a l'onze i fins i tot ha marcat dos gols, però no té lloc al Camp Nou i difícilment algú pagarà per ell. No s'ha d'oblidar que, a banda de la quantitat d'un possible traspàs, l'alta fitxa que té al Barça –també la resta de cedits– dificulten encara més una hipotètica operació.

2019

acaba contracte

2019

acaba

contracte

2018

acaba contracte

2019

acaba contracte

2019

acaba contracte