No hi va haver miracle i la lliga se'n va anar cap a Madrid. No hi va haver desfeta blanca a La Rosaleda, més aviat al contrari, i, per contra, durant força estona sí que va planar pel Camp Nou després que l'Eibar s'avancés per 0-2. No va semblar durant força estona que l'equip confiés en les seves possibilitats d'assolir el títol, indolent sobre el camp, com en tants altres partits aquesta temporada. La reacció, esperada per una qüestió de dignitat, va servir per acomiadar la lliga amb una victòria, el mínim que s'exigia ahir, i perquè Luis Enrique no marxés amb una derrota en el seu últim partit a casa. La nit, trista, va acabar amb el públic cantant l'himne del Barça i corejant el nom del tècnic i amb els jugadors aplaudint des del centre del camp. Massa errades s'han comès en aquesta lliga, que premia el més regular, i el Barça no ho ha estat. Caldrà analitzar-ne els motius i actuar en conseqüència perquè el potencial de l'equip continua sent brutal.

Obligat a guanyar per continuar tenint esperances, Luis Enrique va fer jugar l'onze de gala amb l'única excepció de Marlon per Piqué, que no es va recuperar a temps. El central brasiler ha acabat com a titular en les dues últimes jornades. Tret d'aquest canvi, Sergi Roberto es va acomiadar de la temporada al lateral dret –no pot jugar la final de copa–, Umtiti va ser l'altre central i a l'esquerre va jugar Alba. Al mig del camp, el que repetirà dissabte al Vicente Calderón, amb Busquets de migcentre i Rakitic i Iniesta als interiors. I al davant, naturalment, el trident.

L'escenari, si ja no era de gaire esperança, es va convertir en dramàtic tan sols començar quan des de La Rosaleda arribava la notícia del gol de Cristiano Ronaldo en el primer minut del partit. Al Camp Nou va coincidir amb una bona anticipació de Marlon a l'hora de tallar una pilota perillosa. No es va trobar còmode el Barça en aquest inici de partit, trobant dificultats per sortir amb la pilota jugada des del darrere per la bona pressió avançada de l'Eibar, que també taponava força bé la zona de creació blaugrana, on Iniesta, Rakitic i Busquets amb prou feines podien associar-se amb els davanters. Indolents, potser perquè ja donaven per impossible la lliga després del gol madridista a Màlaga, l'equip jugava com en molts dels partits que aquesta temporada li han acabat costant la lliga. Pensant que el gol tard o d'hora arribaria per inèrcia, sense buscar-lo a través del futbol i sí per alguna jugada aïllada dels tres del davant. Aquesta fórmula ha funcionat en molts partits però cal ser efectiu.

Però qui ho va ser més va ser l'Eibar, que es va avançar en el resultat després d'una pilota penjada a l'àrea que Inui va rematar al sobrebot per damunt del cap de Ter Stegen. El panorama, ja de per si difícil, es complicava encara més. Hauria pogut empatar el Barça en la jugada següent quan la defensa de l'Eibar va regalar una pilota a Luis Suárez però aquest, tot sol davant de Yoel, va voler rematar amb l'exterior i va marxar-li fora. Poc després l'àrbitre Hernández Hernández va anul·lar correctament un gol a l'uruguaià per fora de joc previ de Jordi Alba però va despertar la ira de Suárez, que no oblidava que el linier era el mateix que no va veure aquell gol al camp del Betis, i el públic, que va entonar el tradicional “així, així guanya el Madrid”.

L'Eibar, ben situat, no deixava gaires espais al Barça, que generava molt poc perill per dins i que quan arribava, en comptades ocasions, ho feia per l'esquerra i en alguna per la dreta, com quan Sergi Roberto va assistir perquè Rakitic xutés massa fluix. Abans del descans Luis Suárez en va tornar a tenir una de molt clara però de nou va errar davant de Yoel, que amb la punta dels dits va enviar la seva rematada a córner. Però el drama s'hauria acabat d'estendre al Camp Nou si en l'últim minut del primer temps Peña no hagués fallat el que era impossible de fallar quan a porteria buida després d'una aturada de Ter Stegen va enviar la pilota fora.

Provant potser de cara a la final de la copa del Rei, Luis Enrique va fer entrar André Gomes per Sergi Roberto en la segona meitat. L'Eibar va tenir una ocasió en el primer minut abans que Iniesta tingués el gol a tocar amb dos bones rematades consecutives que van obtenir una bona resposta de Yoel. El gol no arribava però les notícies des de La Rosaleda, sí. El segon del Madrid va coincidir amb una errada clamorosa de Messi, que tot sol va fallar després d'una assistència de Suárez. I, com són les coses, de nou Inui, que fins ahir només havia marcat un gol en tota la lliga, va tornar a treure les teranyines de l'escaire de Ter Stegen per fer emmudir el Camp Nou. Amb la lliga perduda des de feina minuts, l'equip no es podia permetre acomiadar la temporada a casa amb una derrota vergonyosa.

Així ho van entendre els jugadors, que van posar una marxa més per intentar acabar la lliga de la manera més digna possible. Una passada de Messi cap a Neymar va acabar amb la pilota al pal després del xut del brasiler i el refús va anar a topar en Juncà, que es va marcar en pròpia porteria. El Barça va continuar buscant el gol amb insistència i es va trobar amb un regal inesperat en forma de penal quan l'àrbitre va interpretar que una caiguda tot sol de Jordi Alba dins de l'àrea havia estat provocada per un defensa de l'Eibar. Messi, però, el va fallar.

L'empat va arribar després d'un córner llançat per Neymar, Paco Alcácer va pentinar al primer pal i Luis Suárez es va anticipar al seu marcador i posant la punta de la bota va fer el 2-2. Quedaven molts minuts i el Barça buscava un gol més que permetés acabar la lliga amb victòria. I aquest va arribar des del punt de penal, claríssim de Capa sobre Neymar. L'afició va reclamar que Messi repetís el llançament i l'argentí aquest cop no va perdonar després d'un potent xut. Messi encara va aprofitar l'últim minut per fer un altre gol i sentenciar la Bota d'Or just després que Suárez, que també va firmar el seu últim partit de la temporada, tornés a perdonar un mà a mà amb Yoel. Acabada la lliga, guanyar la final de copa ja és l'últim repte de la temporada.