Història d'una relació
L'ombra brasilera
La connexió de Sandro Rosell amb el país de la ‘seleção' va néixer el 1999, quan va ser nomenat delegat de Nike a l'Amèrica del Sud
Juliol del 1996. La Confederació Brasilera de Futbol (CBF) es desvincula d'Umbro com a marca esportiva de les seves seleccions i signa un contracte rècord amb la nord-americana Nike, a Nova York, que pagarà 160 milions de dòlars per vestir la canarinha durant deu anys. L'acord, esbombat llavors com una relació històrica, no trigarà a ser durament criticat al Brasil, en considerar que les condicions són molt més beneficioses per a Nike que no pas per a la seleção, obligada, per exemple, a disputar 50 amistosos amb els seus vuit jugadors més destacats del moment. “Va ser el millor contracte de patrocini de la història de l'esport i va constituir, innegablement, un encert de Teixeira”, afirma sobre el tema Sandro Rosell en el seu llibre Benvingut al món real, que després de tres anys sent directiu de Nike Espanya, en què va liderar l'acord de la multinacional amb el Barça, el 1999, va passar a ser el seu delegat a l'Amèrica del Sud per coordinar les relacions de l'empresa amb la CBF. Així va ser com va néixer el vincle de Rosell amb el futbol brasiler, i que es va veure escenificat en el mundial del 2002, celebrat a Corea del Sud i al Japó, en què el català va ser un més en l'expedició encapçalada per Scolari. La relació més estreta de l'expresident del Barça, però, “íntima i familiar”, va ser la que va encetar amb Ricardo Teixeira, el màxim responsable del futbol brasiler des del 1989, i que el 2012 es va veure obligat a renunciar al càrrec per la pressió dels mitjans brasilers, en acumular un bon grapat de denúncies per corrupció i per blanqueig de capitals. Entre les acusacions, per exemple, el cas de l'agència Ailanto, en relació amb l'organització de diversos amistosos de la selecció del Brasil i del qual Rosell va ser absolt. L'enfrontament més polèmic va ser un Brasil-Portugal, disputat a Brasília, l'organització del qual va rebre una subvenció pública de gairebé 3 milions d'euros.
Un vincle que no s'acaba de trencar
Tot i que Nike li va oferir un alt càrrec a la seva seu central, a principi del nou segle, Sandro Rosell va decidir tornar a Barcelona. A banda de crear les empreses de patrocini esportiu BSM i Brasil 100% Marketing, l'exdirigent blaugrana va seguir participant en els diversos negocis familiars, com ara la gestió d'immobles industrials, oficines, magatzems, aparcaments, una benzinera, dos càmpings i els despatxos mèdics de la clínica Teknon. El gran objectiu de Rosell, però, tenia color blaugrana, i després de dimitir com a directiu de la junta de Laporta va preparar el seu salt a la presidència, que va aconseguir el 2010. L'ombra del Brasil, però, el va seguir perseguint, i ja durant la campanya, Marc Ingla el va acusar de tenir problemes amb la justícia del país sud-americà. Rosell va denunciar el seu excompany de junta i per mirar d'evitar suspicàcies va gestionar la venda de l'empresa BSM –una operació que va trigar més d'un any i mig a produir-se–, però no va aconseguir que el seu nom no aparegués sovint en els mitjans de comunicació del Brasil, sempre vinculat als presumptes escàndols de Teixeira. Després van venir els dos casos Neymar i la seva renúncia a la presidència del Barça, una desaparició total del primer pla mediàtic que semblava alleugerir la situació, fins ahir, en què Rosell va ser detingut en el marc de la macroperació Rimet. Presumptament, l'expresident blaugrana i Teixeira van desviar a Andorra, a través de diverses societats amb seu a Suïssa i Qatar, 15 milions d'euros procedents dels drets televisius de la selecció del Brasil. Rosell, de fet, va tramitar el 2013, a través de la gestoria andorrana Comptatges SL, de la qual és soci, la petició de residència passiva a Andorra de Ricardo Teixeira. Sembla, doncs, que els intents de l'exdirigent blaugrana de desempallegar-se de l'ombra brasilera han quedat en un no res. Només la justícia ho dirà.
Notícies
Dissabte,27 abril 2024
