Barça
THEO HERNÁNDEZ
LATERAL ESQUERRA DE L’ALAVÉS
“El soroll no m’afecta. Al cap només hi tinc la final”
Als 19 anys, Theo Hernández és segurament el futbolista més mediàtic ara mateix de l’Alavés. El pols Barça-Madrid per fitxar-lo li ha donat aquest estatus. Ell, no obstant això, prefereix no parlar del Madrid. Prioritat: el partit de dissabte
Els milions de Florentino Pérez l’han situat en portada. El Barça el volia, però Theo Hernández (6 d’octubre del 1997, Marsella, França) ha triat el Real Madrid. No és oficial, però sí que és vox populi. Ell ni confirma ni desmenteix. Accedeix a parlar, però amb el guió après. Només la final de la copa. Res de mercat. Res del Madrid. Entrevista encotillada. L’anècdota, el parèntesi a mitja conversa quan un dels membres de comunicació avisa Theo que ha de moure el cotxe de lloc perquè el seu company Katai no pot treure el seu vehicle.
És un dels laterals de moda del futbol espanyol. Amb tan sols 19 anys, com es gestiona que tothom parli de vostè?
Amb la màxima normalitat possible. Jo sempre he estat tranquil. No tinc problemes, en aquest sentit. El soroll mediàtic no m’afecta. Penso únicament en el futbol que és el que m’agrada i punt. Estic centrat a fer la meva feina.
Però suposo que agrada anar en boca de tothom.
Quan parlen de tu i ho fan per bé, és senyal que has treballat de manera correcta durant la temporada. Això, com a mínim, és el que he intentat fer aquest any aquí a Vitòria. I en aquest sentit, el mister m’ha ajudat molt. Pellegrino ha estat un factor clau en el meu creixement futbolístic d’aquest any.
A Madrid ja l’esperen.
Prefereixo parlar de la copa.
Però fa dies va transcendir que ja havia passat fins i tot el reconeixement mèdic amb el Real Madrid.
Repeteixo, al cap ara mateix només hi tinc la final de la copa. No parlaré de res més.
Parlem de la final, doncs. Què li sembla que el rival sigui el Barça?
[Riu] És un gran equip. Sempre motiva guanyar el Barça. Lògicament ells són favorits, el Barça sempre és favorit, però en il·lusió i ganes segur que no ens guanyaran. A més, aquesta temporada ja hem estat capaços de guanyar-los al Camp Nou en la lliga [1-2]. Per què no ho podríem repetir ara? Per a nosaltres seria històric guanyar aquesta copa.
Serveix de referència, doncs, aquell 1-2?
Naturalment. Aquell dia vam demostrar que en un terreny de joc pot passar qualsevol cosa. Vam fer un partit excel·lent. Sobretot defensivament. Ben ordenats. Recordo que al Barça li va costar generar-nos perill i nosaltres vam saber aprofitar les nostres ocasions i vam tenir premi amb els gols de Deyverson i Ibai.
Aquell dia no va jugar Suárez, i Messi ho va fer l’última mitja hora.
Sí. Però el Barça té grans noms igualment.
Dissabte al Calderón Luis Suárez tampoc hi serà, però Messi sí. Com se l’atura?
Aturar Messi? És molt difícil. Messi és Messi.
Messi o Cristiano Ronaldo?
No em mullo.
Tampoc jugarà, presumiblement, Aleix Vidal [tot i que ahir es va reincorporar al grup ha estat tres mesos de baixa]. Com recorda l’acció de la lesió?
Allò forma part del passat. Va ser una acció de mala sort i jo al seu dia ja vaig parlar amb ell.
Luis Enrique tindrà problemes, en aquest sentit, al lateral dret. No hi ha ni Aleix, ni Sergi Roberto i Masche hi arriba just.
El Barça té jugadors de nivell. És cert que tenen baixes importants en aquella posició, però tenen recursos per trobar solucions.
Els problemes del Barça en aquesta banda dreta l’afavoreixen a vostè a l’hora de tenir més llibertat ofensiva.
Ja ho veurem. El mister encara no ha decidit si jugarem amb defensa de quatre o amb defensa de cinc amb carrilers llargs. Tenim les dues alternatives. Però jo sempre intento pujar la banda amb independència del sistema i del rival. La meva manera d’entendre el futbol m’ho demana.
França sub-20 no l’ha convocat i això li permetrà ser titular dissabte.
Jugar la final era un somni. Un somni i un repte. Volem guanyar aquest títol. Hem fet un gran any i seria una bona manera d’acabar. Érem un equip recent ascendit i hem quedat de mitja taula en amunt. Sense patir pel descens en cap moment. I ara, rematar-ho amb la copa, seria històric per al club i per a la ciutat. Ens hi deixarem l’ànima.
Curiós que sigui vostè qui jugui l’últim partit oficial del Calderón. Ironies del destí.
És un estadi magnífic per acollir una final. Serà un partit bonic i l’afrontem amb tota la il·lusió del món. Repeteixo: volem la copa.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,26 abril 2024
