Barça

La història

El Barça al Vicente Calderón

Més alegries que penes

Tot i ser un estadi històricament complicat, la relació entre el Barça i el Calderón ha millorat molt en els últims cinc anys, en què els blaugrana han celebrat a la casa de l’Atlético dues lligues i dues copes

Mites com Quini, Stòitxkov, Romário, Ronaldo, Rivaldo, Ronaldinho i Messi han signat al Manzanares exhibicions que formen part de la història del camp

El Barça disputarà aquesta nit el seu 82è partit al Vicente Calderón, un estadi històricament complicat, però on els blaugrana també han viscut nits de glòria que ja formen part del record col·lectiu de la seva afició. I és que, sense anar més lluny, i malgrat les dues darreres eliminacions de la lliga de campions, el Barça ha guanyat a la riba del Manzanares dues copes del Rei i ha celebrat dues lligues en els últims cinc anys, a banda d’haver tancat les seves visites en el campionat de la regularitat encadenant set enfrontaments sense perdre. Els inicis, però, no van ser gens fàcils, ja que tot i que el Barça va guanyar en les seves tres primeres visites de lliga al Vicente Calderón, sempre per 0-1, els blaugrana van encadenar després dotze temporades sense vèncer al Manzanares, a banda de perdre-hi per 4-0 la final de la copa de la temporada 1973/74, i ni més ni menys que contra el Real Madrid. La malastrugança, però, es va trencar la campanya 1980/81, en la segona final de copa del Barça al Calderón, en què l’equip d’HH es va imposar a l’Sporting de Gijón per 3-1, amb dues dianes de Quini, que feia poc menys de tres mesos que havia estat alliberat del seu segrest.

Aquella memorable exhibició del Brujo, que a banda dels dos gols va signar un partidàs, va ser només la primera d’un seguit de partits per al record que han deixat diferents cracs blaugrana al Calderón. Hristo Stòitxkov, per exemple, hi va fer un hat-trick la temporada 91/92, un partit vibrant en què el Barça va vèncer per 1-4, i en què el búlgar, Futre i Luis Aragonés van ser expulsats. Poc després seria el torn de Romário i de Ronaldo, que també van fer tres gols en un únic partit, tot i que en el primer cas els blaugrana van veure com l’Atlético remuntava el 0-3 en el segon temps. I també van deixar la seva petjada al Calderón Rivaldo i Ronaldinho. El primer va marcar un gol des del centre del camp, el curs 97/98, i Ronnie va fer el seu darrer gol com a blaugrana amb una xilena antològica. Tot plegat, però, com tantes i tantes coses en això del futbol, va quedar en un segon terme quan va entrar en escena Leo Messi, el col·leccionista d’exhibicions al Calderón. L’argentí, que ha marcat 13 gols al feu de l’Atlético, inclús va ser ovacionat per l’afició colchonera, després de fer un hat-trick en l’anada dels vuitens de la copa del curs 2008/09.

Un escenaris d’èxits recents

Trenta-un anys després de la copa de Quini, el Barça tornaria a aixecar-ne una al Calderón el maig del 2012, encetant un lustre d’èxits blaugrana al camp de l’Atlético. El primer va ser la copa de la temporada 2011/12, l’últim títol de l’era Guardiola, en què el Barça va derrotar l’Athletic per 3-0. Un curs després, amb Tito Vilanova a la banqueta, els blaugrana van celebra la lliga al Vicente Calderón, després que el dia abans el Madrid perdés contra l’Espanyol. I la ratxa no es va acabar aquí, ja que el destí va voler que la primera lliga de Luis Enrique se certifiqués matemàticament al camp de l’Atlético, després que el Barça s’imposés per 0-1, amb un gol de Messi. La gran dinàmica dels blaugrana en la copa i la urticària que pateix Florentino cada cop que s’imagina el Barça aixecant un títol al Bernabéu van provocar que, com enguany, el curs passat els de Luis Enrique tornessin a disputar la final de la copa al Calderón, contra el Sevilla, en què els blaugrana es van imposar en la pròrroga. El ja exestadi de l’Atlético de Madrid, doncs, s’ha erigit en un vertader talismà per al Barça, que aquesta nit podria dir adeu al Calderón assolint una altra copa del Rei. Seria la millor manera d’acomiadar-se d’un estadi on, malgrat haver-hi acumulat un bon grapat de penes, el barcelonisme també hi ha viscut jornades farcides de joia.

La lliga... per al València
El 18 d’abril del 1971 es va disputar un dels Atlético-Barça més recordats de la història. Era l’última jornada i, després de la derrota del València a Sarrià, el que guanyés el partit seria proclamat campió. Dueñas va avançar el Barça (59’), però només quatre minuts després Luis Aragonés va empatar. L’1-1 va ser definitiu, fet que va provocar que la lliga, inesperadament, fos per al València.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)